Rallant en pla

Aquí deim vacuna

|

Valorar:

Sa pregunta que mos feim moltes persones a dia d’avui és boni bé sa mateixa: si mos hem de vacunar o no, si sa vacuna tendrà efectes secundaris que encara es desconeixen, si serà millor posar-se sa d’Oxford que sa Pfizer, etc. En canvi, d’ençà de fa unes setmanes, som uns quants es qui en sentir ses notícies a sa televisió autonòmica deim lo mateix: ¿què punyetes han dit ara?

I és que resulta que es periodistes de s’informatiu baleàric no només diuen vacuna, vacunar o vacunació, sinó que els hi fan dir vaccí, vaccinar i vaccinació com a sinònims de sa primera forma. Per exemple, despús-ahir IB3 Notícies publicava a sa seua web: «El Regne Unit comença a vacunar amb el vaccí d’Oxford i AstraZeneca». Titulars similars s’han anat publicant ses darreres setmanes, per sorpresa de molts espectadors: «Comença als EUA la distribució del vaccí de Moderna» o «Els primers vaccins de Pzifer contra el coronavirus arribaran dia 26 a Guadalajara», entre d’altres.

ES TERMES VACUNA I VACUNACIÓ deriven des llatí variolae vaccinae (sa pigota de sa vaca). Filòlegs de la ceba com Gabriel Bibiloni consideren que vacuna és un «castellanisme vergonyós» que hem d’erradicar des nostro llenguatge. Sa justificació és que només es castellà empra es sufix -uno per formar adjectius com perruno, gatuno o vacuno que no existeixen en sa nostra llengua. En anglès diuen vaccine, en francès vaccin, en gallec i en portuguès vacina, etc. Certament, es sufix -uno no existeix en menorquí, i vacuna n’és s’excepceció. Però tampoc existeixen en es nostro vocabulari es termes vaccí o vaccinar.

Per poc que un cerqui en es diccionaris balears veurà que vaccí només fa referència a ses vaques —encara que és molt més comú s’ús des terme boví—. Açò mos diu es Diccionari Català-Valencià-Balear, que té com a entrades principals vacuna i vacunar, i té es detall d’incloure es verb vaccinar, encara que mos diu clarament que només apareix en es Diccionari d’en Fabra (és a dir, que sa gent no l’empra). Es Vocabulari Menorquí-Castellà de 1869 des professor Josep Hospitaler recull vacuna com a terme menorquí pes castellà vaccino o vocuna. En canvi, es verb vacunar castellà té sa seua traducció en menorquí com a empeltar sa pigota, que era com es deia en temps d’en primer. Tres quarts de lo mateix succeeix amb es Diccionari Mallorquí-Castellà-Llatí de 1858 des doctor Joan Josep Amengual que només té vacuna i vacunar. Res ni un fil de vaccí o vaccinar. Inclús es DIEC2, es diccionari normatiu de sa llengua catalana, admet vacuna, conscients de sa poca acceptació des terme vaccí.

¿Quin mal fa que a Balears diguem vacuna, i que aquesta paraula véngui des castellà? És curiós veure com valoram ses paraules menorquines que vénen de s’anglès i es francès i, en canvi, repudiam ses qui vénen des castellà. Dir que hem d’emprar vaccí perquè prové directament des llatí és una excusa com un piano. Per sa mateixa regla de tres, hauríem d’escriure servici en tost de servei, vacacions en tost de vacances o orde en tost d’ordre perquè, a part de ser paraules menorquines, provenen directament des llatí. Però resulta que no, que aquestes no són vàlides per segons quin lletraferit, quan resulta que són ses més genuïnes i ses que deriven directament des llatí. As final, no mos enganem. Sa qüestió és intentar rompre sa tradició literària i oral de qualsevol paraula balear que se sembli massa en es castellà. Açò sí, sempre i quan no sigui una castellanada des català peninsular. Aquestes són vàlides totes. Idò!