Som conscient que a vegades escric informacions que interessen a molt poca gent. Gairebé tothom llegirà el titular, desmotivades moltes passaran pàgina immediatament, unes poques amb un interès directe o molt temps lliure les llegiran, i gairebé tothom les oblidarà abans que el diari acabi al contenidor blau. Una la vaig escriure dimecres: el Govern traspassa la titularitat de l’estació d’autobusos de Maó al Consell. Molts diran que açò no els importa ni afecta.
Una estètica adequada és important, per molt que diguin Paulo Coelho i els happy flowers. La bellesa és relativa, però estarem d’acord que les ciutats tenen elements molt lletjos als quals ja ens hem acostumat: edificis abandonats i en declivi, cablejats a les façanes, senyals tristos, locals tancats plens de fems, rovell a baranes o herbes desbocades. I a Maó, una estació d’autobusos descuidada. Aquest espai va tenir un part complicat, amb un tutor legal que viu fora de l’Illa: Serveis Ferroviaris de Mallorca, nom que evoca poca connexió genètica i afectiva amb una instal·lació que no té raïls per anar amb so tren. L’estació ha tingut problemes amb les obres, la vigilància, els banys, els locals annexes, el bar, els panells... Fins i tot ens hem acostumat ja a veure des de les andanes un enorme enfront blanc ple de grans clapes de pintura, part d’un quarter obsolet, deixat, d’un Ministeri de Defensa que ni el cuida ni el cedeix. Ni un grafiti col·lectiu que es va intentar va resultar afortunat.
El Consell ja s’ha encarregat fins ara de la manutenció i atenció de la criatura, però, pel fet de no ser-ne l’amo, amb unes dificultats burocràtiques addicionals a les habituals, que són suficients ja per desesperar qualsevol criatura viva. El canvi de titularitat, doncs, només passarà a ser una notícia interessant, alegre, agradosa i llegida per més gent si suposa arribar a tenir algun dia una estació d’autobusos que no faci mal d’ulls a aquells que ens resistim a acostumar-nos a les coses lletges de la ciutat.
