A poca cosa més de dos-cents quilòmetres de Menorca hi ha un país que s’acaba. És l’exemple que tenim més a prop per entendre com van les coses i la irresponsabilitat dels cervells que dominen el món.
Segurament qualque lector ha visitat el delta de l’Ebre, un territori tan gros com la meitat de Menorca, amb uns 50.000 habitants i gran productor d’arròs. Encara no fa 600 anys que existeix, perquè és el resultat de l’acció humana. Hi havia tanta fal·lera per anar a explotar Amèrica, que mitja península va ser desforestada per aconseguir llenya i fer barcos.
I açò va provocar tal erosió a les terres que envolten els rius i els torrents que aboquen a l’Ebre, que es va formar el delta que avui coneixem. I hauria continuat creixent si no fos per una altra fal·lera més moderna, construir pantans. Amb tanta vista que no es va preveure que retindrien els sediments que donen vida als deltes...
Per si no n’hi havia prou amb els pantans, s’han anat aprovant -i s’aproven encara- regadius i estacions urbanes que xuclen l’aigua al llarg dels 900 quilòmetres del riu. El resultat és que la línia de costa del delta recula cada any, quilòmetres si comptam les darreres dècades... I desapareixen platges, camps i cases.
Les solucions estan en estudi de fa tanta estona, que els projectes més antics ja ningú no els troba de tantes teranyines que han criat. I una solució tan simple com tornar-li al riu els fangs que els pantans li han robat, tothom la veu, però qui ho ha de fer, no ho fa. Per descomptat que és una competència estatal. Com ho és la línia de costa de Menorca.
Com que els mals mai no venen tot sols, riu amunt l’empresa Ercrós fabricava productes químics, amb tan poc mirament que es van acumular de l’ordre de 300.000 tones de fangs contaminats i altament radioactius. La iniciativa oficial ha hagut de menester prop de vint anys per començar a eliminar-los. Encara ara, hi ha indicis que no ho ha fet del tot.
Tot açò només seria una història dels desastres d’Espanya si no fos perquè s’hi han afegit els desastres del món, que remataran el delta de l’Ebre. La mar està pujant de nivell. Sí, està pujant, allà i arreu. Uns mil·límetres cada any, però cada any més mil·límetres. I la causa és que la Terra cada any va més calenta gràcies a tot allò que tothom sap, o que hauria de saber.
I que a Menorca, enmig de la mar, hauria de preocupar una mica més del que preocupa. Excepció feta dels que ens ho recorden dia sí dia també, mentre tanta gent fa befa d’ells, o els fa culpables de les limitacions que de mica en mica es van imposant. Per por de perdre un llençol, posen en perill tota la bugada.
Un expert me comentava que d’aquí a trenta o quaranta anys, el clima serà més agradable a Sibèria que al Mediterrani, on els qui seran vius es torraran. Ja és una evidència que les temperatures van pujant, i que la inestabilitat global provoca grans sequeres, i tempestes que antany eren una excepció a la nostra latitud. Ara duen nom, com Glòria i, al pas que anam, prest hauran esgotat el santoral.
I açò sí que no hi ha laboratori que en pugui trobar la vacuna. La irresponsabilitat dels governs del món, o potser la por a la reacció de la gent, fa que les solucions s’endarrereixin i s’endarrereixin. Ja no sé quantes cimeres mundials hi ha hagut per plantar cara al problema. I s’han adoptat grans decisions. Però els indicadors dels resultats, fan pena.
Els concos Trump que hi ha a cada país i el fotimer de gent que els ovaciona, des dels grans interessos mundials fins a la gent més llosca del carrer, reneguen de les iniciatives globals a favor del medi ambient. Es pensen que negant el problema, el faran desaparèixer. I ja se sap que no hi ha pitjor sord que qui no hi vol sentir.
Una persona de Menorca a qui apreciï, m’envia totes les iniciatives que prenen governs i particulars en la bona direcció. La veritat és que són importants i obren els ulls a l’esperança, però són insuficients mentre no hi hagi la consciència col·lectiva que el món que hem conegut s’està morint. No hauríem d’aturar fins que cada govern acabàs assumint les seves responsabilitats.
Perquè si no és així, el coronavirus haurà estat una broma en comparació amb allò que vindrà darrere.
