Les eleccions catalanes haurien de servir per obrir un camí nou, diferent del que s’ha recorregut fins ara, perquè aquest s’ha demostrat que no funciona. No serviria tornar a aprovar la declaració unilateral d’independència, ni convocar un referèndum no autoritzat, ni la repressió per part de l’Estat, ni les condemnes judicials que només s’entenen en clau de política interior, ni empresonar els líders polítics. Si no es donen passes per cercar una sortida al conflicte, la condemna serà la seva repetició. La fórmula de renunciar a la independència a curt termini, acordar el nou marc autonòmic i usar l’indult com el que és, una eina de negociació política, hauria de pacificar l’enfrontament i avançar en un nou acord.
És molt difícil fer-ho quan a la societat s’ha consolidat un sentiment anticatalanista, fomentat per interès polític i per la tossudesa de líders independentistes, que alimenten el conflicte que els dona menjar.
També a Menorca. A jo em sap greu la pressió pel distanciament de la nostra Illa d’una Catalunya que sempre ha estat propera i necessària, amb la que tenim molts lligams. I no es pot deslligar la terra de la gent. No es pot dir, com a vegades s’ha sentit, que Menorca seria millor sense menorquins, i tampoc que Catalunya ho seria sense catalans. Hi ha un factor de benestar pels menorquins en la bona relació amb Catalunya i els catalans, en qüestions de salut, d’economia, de formació, de transport i de cultura. No m’agrada quan els antinacionalistes critiquen els catalans pegant una coça a la llengua comuna.
D’aquí a set dies, els catalans tornen a les urnes. Molts ho faran amb el cor encès pels sentiments que provoca el conflicte. La campanya remou, però vull pensar que hi ha una oportunitat d’arribar a acords. Els resultats electorals diran si és possible. Els líders responsables, mentre es juga la partida electoral, haurien d’estar preparant el dia després. Tal vegada ho estan fent.
