De rebot

Les germanies

|

Valorar:

«Mot cabdal històricament», explica Coromines en l’entrada ‘germà, germana’ del seu diccionari etimològic (DECLC, IV), la datació de la paraula ‘germania’ es fixa en català al moment de les revoltes populars a València i a Mallorca. El 7 de febrer de 1521 va esclatar a l’illa un alçament contra els privilegiats i el seu mal govern. Les classes populars, sempre explotades, s’agermanaren. Idea, doncs, de fraternitat, de forts lligams d’interessos comuns. «Comuneros» es deien els revoltats castellans pels mateixos temps. De fet, el malestar davant la injustícia sempre ha estat motiu de rebel·lions: pàries, esclaus, els damnats de la Terra. Foren destruïts, queda l’exemple.

Com que la història l’escriuen els vencedors, quan aquests s’han referit a la causa dels agermanats, ha estat per vilipendiar-la. Que el cap de Joanot Colom estigués penjat dins una gàbia a una plaça de Palma durant 299 anys indica fins a quin punt la repressió ha atiat l’escarment, la por... Obeir i acatar les lleis, per molt injustes que fossin. Cinc-cents anys després, l’espoli fiscal, el tractament colonial, l’explotació dels béns patrimonials en profit d’interessos aliens no han desaparegut. Amb altres formes i aparences, continuen actives en una societat històricament acotada, humiliada, sotmesa. Per açò, és bo que recuperem les llums i les ombres (que també n’hi ha) d’aquella avior, que ens marca com a poble i pot alliçonar-nos en el camí de recuperar la dignitat...

Com pot ser que d’un mot de semàntica tan digna, n’hagi sortit en castellà una accepció denigradora com la que també recullen els diccionaris catalans: ‘Germania’, «argot, amb mots d’origen caló, usat per lladres i trinxeraires»? Doncs, perquè els dominadors també s’apoderen del llenguatge. I si les Germanies van constituir una guerra contra la noblesa i la monarquia cesarista, la Cort de Madrid els tenia tant d’odi que germania era per a ells sinònim de plebs («populacho»), hampa, delinqüència i vilesa...

En els inicis dels prestigiosos premis Born es concedia un «premi especial a una obra teatral escrita en llengua catalana». L’any 1975 Miquel López Crespí va ser-ne el guanyador amb «Les Germanies», una obra que recull l’estètica del teatre-document amb clara intenció de recuperar una història que ens havia estat silenciada. Ha pujat mai als escenaris? Bartomeu Mestre, voluntat de ferro en la recuperació de tantes coses que el nacionalisme espanyol ha segrestat, aquesta setmana passada esmentava l’anomalia que suposa que els programes curriculars no facin gairebé referència a fets tan decisius per a la nostra memòria col·lectiva.