Època de muda

Societat implicada

|

Valorar:

La gent que agafa compromisos cap a la transformació social acaba trobant-se amb molts d’obstacles, alguns ben previsibles i d’altres més incerts. Mirar de tenir una visió completa d’allò que es vol transformar, pensar en com activar el debat i com construir les alternatives, ajuda molt a entendre alguns posicionaments.

Fa anys, quan Greenpeace va agafar fama per les seves zodiacs que s’interposaven davant enormes vaixells que atemptaven contra el medi -fos per caçar balenes, tirar residus tòxics o anar a fer proves nuclears- els seus responsables solien dir que tant important era una embarcació pneumàtica com una corbata.

Efectivament, aquelles accions èpiques on uns pocs ecologistes amb impermeables i flotadors es jugaven literalment la vida, aconseguien molta projecció a les televisions i els diaris. Però eren la punta de l’iceberg. Abans, s’havien invertit molts mesos de treball destinats a investigar les causes, a identificar els responsables, a pensar la manera de canviar la situació.

Altres ecologistes, amb camisa, corbata i vestits gentils, també dedicaven molt de temps a contactar amb les institucions (governs, parlaments, justícia) per impulsar noves regulacions, a contactar amb els periodistes disposats a cobrir informacions des dels propis vaixells, a parlar amb advocats preparats per a defensar tant la causa com les persones que participarien en l’acció directe, a identificar la situació personal de cadascú (nacionalitat, lleis que se li podien aplicar, empares jurídiques a les que es podien acollir...).

Ben cert que aquelles persones que s’atrevien a creuar-se davant la proa per frenar la labor destructiva dels grans bucs, tenien un mèrit enorme. Però si ho haguessin fet sense l’espectacular feina prèvia i posterior, avui probablement ja hauríem extingit una partida d’espècies de balenes, els països desenvolupats seguirien abocant els residus a les fosses marines i les illes tropicals continuarien rebent explosions nuclears. I potser els activistes serien encara a la presó.

D’un temps ençà, sembla que molta gent es veu esperonada per causes motivadores, però es veuen pocs casos on s’aconsegueixi una organització -formal o no- que multipliqui les capacitats i l’eficàcia a l’hora d’aconseguir objectius. Fins i tot es detecta en certs ambients una resistència permanent a qualsevol intent d’organitzar-se seriosament. Com si aconseguir sumar els esforços i multiplicar els resultats fos sospitós d’entrar a formar part del «sistema» que es vol combatre.

Algunes mirades expertes apunten que aquest és, precisament, un dels èxits del «sistema». Ben igual que s’ha treballat per anar individualitzant la societat en tost de fomentar-hi les iniciatives col·lectives, també s’ha projectat una imatge d’autenticitat de cartró pedra sobre aquells que van per lliure i no volen formar col·lectius potents. En el primer cas, ho fan perquè està comprovat que la gent aïllada compra molt més que si participa en iniciatives comunitàries. En el segon cas, perquè l’efectivitat en la transformació social és molt menor.

2 Coneguda aquesta reflexió, no és estrany tampoc que hi hagi iniciatives que es puguin pensar, ja des dels seus inicis, per a dividir la gent que es mobilitza. Això de vegades es fa per iniciativa del bàndol contrari (allò que es deien «els infiltrats»), però també pot ser degut a una necessitat de projecció personal o derivada d’antigues rancúnies no resoltes.

De la mateixa manera, es comprenen molt millor els constants obstacles que ha patit la idea d’incorporar a la formació reglada una assignatura dedicada a la formació de ciutadania. La gent que coneix les estructures de presa de decisions, les normatives on acollir-se o els mecanismes més efectius per a provocar canvis, no és tan manipulable a base de banderes, consignes i solemnes declaracions a les xarxes socials.

Protestar pot activar consciències. I hi ha un munt de motius més que justificats per a protestar. Construir alternatives és molt més complex. Requereix constància, rigor, anàlisi, debat profund, actuacions reiterades... en definitiva, organització. Els nous models de societats que avancen en valors, arriben de la combinació intel·ligent de les dues coses.

Les embarcacions i la diplomàcia es van combinar bé. La caça de balenes es va prohibir per acord internacional, tot i que encara hi ha alguns països que s’hi resisteixen amb arguments diversos. A Menorca, les mobilitzacions populars, les iniciatives judicials i la feina de proposta han donat resultats. No es poden fer noves urbanitzacions a la costa ni parcel·lacions a l’interior, però n’hi ha que ho voldrien per motius diferents.

Hi queden moltes causes justes per resoldre al món. Fem-ho amb organització.