Què important que és el màrqueting, l’art de saber vendre si ho cal un frigorífic al pol Nord! Per açò m’ha sorprès l’anunci, del formatge de Menorca, que han passat avui per una televisió local catalana. Íntegrament en castellà. No dubtaré que els promotors de l’anunci saben moltes coses, potser fins i tot són savis, però de màrqueting, ni ... idea! Doblers tirats.
Açò de saber triar, quan s’ha d’oferir un producte, l’idioma més adequat per a cada públic, més tost sembla que una part del sector comercial encara no l’ha entès. La llengua no és, com ens volen fer creure els obcecats polítics centralistes, un objecte polític, sinó una realitat, per més que els dolgui.
I el bon màrqueting no s’ha de refugiar en els interessos polítics sinó en la realitat. No veig que cap hoteler faci escarafalls quan ha d’atendre els seus clients en anglès perquè rallen anglès. Fins aquí hi arriba, perquè simplement és un idioma i els idiomes els pot aprendre tothom que en tengui la voluntat o la necessitat.
No cal ser una llumenera per veure-ho. N’hi ha prou d’observar què fan les empreses d’èxit a les seves webs de vendes per internet. A la pàgina web d’IKEA podeu comprar allò que vulgueu emprant tranquil·lament el català. Són tan suecs que tenen clar que l’objectiu és vendre, no fer política.
La llista d’empreses que ho han entès és inacabable, però posaré l’exemple de Mercadona. La seva web no solament permet carregar el paner en català sinó que també dóna l’opció de fer-ho en valencià. I la pena que han de passar els pobres «traductors» perquè sembli que són dues llengües diferents!
Aquesta web recorda aquella aventura del Boletín Oficial del Estado que havia de publicar la Constitució en català i en valencià de forma separada. Quant de paper tirat! En un text tan formal, només van aconseguir diferenciar una paraula. Ara bé, l’empresa privada ja sabrà per què ho fa, però en el cas de l’Estat era -i és- una vergonya que escampi tanta incultura.
Clar que en aquest punt no hi ha un altre remei que fer referència a una web pròpia que s’anuncia com «el comercio local de Menorca», i que ben segur que és una bona iniciativa. Però per més que s’hagi posat un nom ben menorquí, només deixa comprar en castellà. I és un contrasentit, perquè a les botigues de Menorca no tenen el costum d’obligar els clients a canviar d’idioma.
Tret de qualcuna, de botiga, que sí que ho fa, segurament perquè tampoc no deu tenir massa clar que és açò del màrqueting. Fa pena veure els anuncis de demanda de personal dels comerços, que poques vegades exigeixen l’idioma local. I és que encara no han entès les complicitats que genera rallar amb la mateixa llengua i el mateix llenguatge que el client, a l’hora de fer una compra. O de prendre una decisió.
Tampoc PIME Menorca, que hem de creure que és la millor targeta de presentació de la petita i mitjana empresa de l’illa, llueix massa en aquest punt. En el segle de la informàtica! Quan bonibé només pitjant un botó pots tenir la web en dues, tres i quatre, i cent idiomes si ho vols. Si estàs disposat a aparcar la política, clar.
Tot plegat sorprèn en el temps del «quilòmetre zero». Quan sembla que hi ha un interès general a tornar a la producció local, als productes de la terra que diven. I a fomentar la relació entre els comerciants i els seus clients perquè no desapareguin el petit comerç ni les indústries locals. I no hi ha res que sigui tan quilòmetre zero com la llengua.
A altres bandes ja fa estona que ho tenen clar. I no sembla que els vagi malament. Catalunya és la primera botiga i primer receptor de turisme d’Espanya, i en canvi és difícil trobar una carta de restaurant que no estigui redactada, també, en català. Ni en plena Costa Brava al mes d’agost!
Però no cal pujar tant amunt. Si agafes un taxi a Barcelona, és molt possible que el meni un pakistanès, i la cosa més probable és que et pugui atendre en català. És perquè està integrat fins a aquest punt? És pel seu amor a la llengua del país? Probablement, no. És per un motiu molt més terrenal: ha entès a la perfecció de què va el màrqueting.
Perquè no hi ha dubte que el màrqueting és una manera com una altra d’ensarronar el personal. Ja ho sabem. Però com totes les arts humanes intel·ligents, demana tenir una mica de sensibilitat i saber per on va el món. Cada vegada més global però, també, més local.
