Els principals noticiaris s’han fet ressò aquesta setmana de l’expropiació temporal d’ús de 56 habitatges (23 a Menorca) de grans tenidors per destinar-los a lloguer social. No és gratis. El Govern balear pagarà un preu just per poder utilitzar-los durant 7 anys i retornar-los la seva funció social a l’habitatge, que incompleix quan aquests estan tancats. La mesura no és gaire popular entre els propietaris, i realment suposa un gir de 180º en les polítiques d’habitatge.
Escoltant en Matías Prats, per exemple, la cobertura periodística es va limitar a la garantia jurídica de l’acció, sense donar-hi més rellevància.
Pel que fa a la crònica quotidiana, la memòria em condueix cap a les hipoteques subprime, el crac financer del 2009 que va desembocar en la posterior crisi econòmica. Préstecs concedits a clients de baixa solvència, execucions hipotecàries, els bancs assumint actius tòxics, i finalment el Govern nacional rescatant a les entitats bancàries per evitar la seva fallida. Aquella factura milionària no es recuperarà mai i la realitat és que les entitats financeres han sobreviscut sense haver de retornar els doblers. A les seves mans, a les seves grans empreses, encara hi ha moltes d’aquelles propietats.
I jo, a la sala d’estar arrendatària, pens que per una vegada s’ha trobat el mecanisme social perquè es retorni al poble un trosset de tota aquella bogeria que va finalitzar amb un rescat que -per cert- vam pagar nosaltres.
