Una de calamars a la Puerta del Sol

«Allá donde se cruzan los caminos. Donde el mar no se puede concebir. Donde regresa siempre el fugitivo. Pongamos que hablo de Madrid». Joaquín Sabina en diu que és una cançó d’amor i d’odi a una ciutat «invivible, però insubstituïble». Díaz Ayuso governa (és un dir) «Espanya dentro de España», metonímia immensa que té més de realitat metafísica que d’entelèquia. En arribar-li soroll de maniobres per desbancar-la del seu soli al Km 0 (Puerta del Sol), decideix que la cambra de representants que la va elegir presidenta escampi la boira i convocar noves eleccions. Jugada genial, comptant, sí, amb una guàrdia pretoriana de jutges que li avalen l’argument. Té tot el dret de dissoldre, com un àcid corrosiu, l’Assemblea. No importa que l’Estatut de la província autònoma en el seu article 21 i també l’art. 1.1 de la llei electoral pròpia detallin que el decret de dissolució s’ha de comunicar a l’Assemblea i publicar al Butlletí Oficial de la comunitat per als seus efectes. Les togues (una altra metonímia del poder espanyol) han determinat que la voluntat de la presidenta és suficient des del mateix moment que signa el decret. El nasciturus té plena realitat jurídica des del moment de la seva concepció, si no és que la tengui abans i tot.

Noticias relacionadas

Posar el picarol al moix

Más noticias relacionadas

Així que el fiasco de l’operació Arrimadas, orquestrada per l’estrateg moclovita Redondo, ha posat en evidència que no convé subestimar tan fàcilment el PP i que el ‘sanchisme’ no té escrúpols: si l’operació ordida per a la regió de Múrcia sortia bé, xuclava Cs i obtenia el poder a Madrid (i ves a saber a on més). Si sortia malament, com sembla que ha succeït, eliminava igualment Cs. De passada, el terratrèmol podia enderrocar bastions incòmodes per a la governació del Sistema -posem que ens referim a Podem i a ERC.

Gràcies a l’aixecament de restriccions pel covid, s’ha pogut anar a comprar diputats de Ciutadans també en cap de setmana, ha dit algun graciós. Però Suso de Toro ho afina en clau més seriosa: «Com que la política espanyola és indecent i amplis sectors socials accepten de gust la immoralitat, la jugada del PP de comprar tres diputats d’un altre partit no només no serà mal vista sinó que serà entesa com que ha recobrat la iniciativa política. Els animarà». Vol dir l’escriptor gallec que el 4 de maig Ayuso es farà, comptant amb Vox, amb la majoria absoluta? Quina pel·lícula en faria Berlanga!