El setè art és part essencial de la cultura contemporània, i també de les nostres vides. Ens agraden les històries, ens ensenyen com és el món, i ens emocionen. Per molt que haguéssim intentat escriure el guió dels esdeveniments d’aquest darrer any, ni la millor versió del cine fantàstic hagués publicat un santoral tan complex. Ho té tot: Tècnica, creativitat, acció, comèdia, drama. Avui, els estats d’ànim rallen d’esgotament, i l’any ens pesa. Però, què hem après?
La millor vacuna és la prevenció i l’anticipació als fets, per no haver de prendre mesures més dràstiques. Hem après que l’educació presencial és imprescindible. Que cal reforçar els estaments públics, principalment la sanitat, i que ens convé invertir més en recerca. La importància de les xarxes socials i les connexions telemàtiques. Hem après que no hi ha res en el món que pugui substituir la solidaritat humana, i que les persones fan màgia quan s’ajuden unes a les altres i creen cadenes de favors.
Però no hem canviat tant. Les forces guanyadores de la pandèmia són les grans companyies que ja marcaven la globalització i el rumb mundial. Les relacions no són diferents, segueixen comandant els autoritarismes i els constructors de culpables que confonen i ajuden a confondre. I la política?
El dia després, no és tan diferent del dia abans de la pandèmia. Per açò, necessitem que s’obrin els cines d’una vegada. La pantalla gran, amb mascareta i el desig d’un final feliç.
