Confessaré, perquè ja ha prescrit, que d’al·lotet incomplia alguna vegada la domèstica Llei Infantil per a la Prevenció de la Brutor, les Bones Maneres i per a la Preservació de la Integritat Física i dels Calçons per passar-m’ho bé amb els amics amb la conscient possibilitat de veure aplicat sobre la meva petita persona un règim sancionador amb poc recorregut per a les apel·lacions. Jugar al carrer, fora de la mirada inspectora maternal, era un escenari ideal per a la clandestinitat. Llavors i sempre he avaluat els beneficis i riscos de tot. Vostè igual també.
Aquesta setmana hem sentit molt a xerrar de beneficis i riscos en l’àmbit de la farmàcia, riscos que no impacten igual quan apareixen als titulars informatius amb casos concrets que quan es descriuen en abstracte a la petita lletra dels prospectes de productes de consum tan corrents com els analgèsics. És comprensible. L’estadística no ho és tot. L’avaluació de beneficis i riscos és omnipresent. Per exemple, quan s’utilitza la fórmula de la declaració responsable per permetre l’obertura d’establiments d’allotjament en espais sensibles el benefici és clar: agilització administrativa. Un risc és trobar-se amb un cas com l’expedient conegut aquesta setmana.
La vida és un risc. Ningú es pot immunitzar del tot davant els problemes, però sí que es pot reduir la probabilitat dels riscos. En salut, per exemple, un pot menjar bé, beure molta aigua o fer esport per minvar les opcions de patir malalties. De la mateixa manera, en urbanisme no estaria gens malament evitar retards injustificats dissuasius en les llicències, repensar un Consorci que dona la sensació d’anar desbordat, aplicar-se més en la inspecció dels grans projectes i no delegar-la de facto en tercers, deixar de normalitzar els processos de legalització de les infraccions i de victimitzar els infractors, i que alguns abandonin les estores vermelles provincianes de Bienvenido Mr. Marshall davant qualsevol inversió que arriba envoltada de cert pedigrí.
