Diu la gent entesa que amb l’epidèmia sanitària ens pot venir una propagació de nostàlgia, de pèrdua de referències anteriors i de dificultat d’adaptació a les noves situacions. Tanmateix, el futur no està escrit i es decideix dia a dia amb les actuacions sumades dels humans i de la natura. Per no perdre l’ànim, res millor que una relació de realitats que freguen la bellesa.
I és que el món va a la deriva, però encara no hem naufragat del tot. Hi ha espurnes que posen llum a la foscor. Com el cas de les tortugues confinades de Maó. Una sèrie d’exemplars d’aquesta espècie protegida, que va anar veient com es transformaven de manera irreversible les tanques per on havien campat des que els primers humans van dur a l’illa els seus avantpassats.
La perifèria del sud de Maó s’ha anat colonitzant d’edificis i carrers. Els pins del camí de Gràcia han desaparegut quasi tots. Les terres on els al·lots es trobaven per jugar a futbol ara són aparcaments de vehicles. La via ronda va tapar d’asfalt una gran part de la zona. I les tortugues se n’han anat amb les herbes. Les que van tenir més sort, van ser desplaçades cap a les poques àrees sense transformar.
Ara s’ha iniciat l’enjardinament d’un dels darrers espais. I quan van entrar les màquines desbrossadores, algú coneixedor del tema va donar la veu d’alarma. Allà dins hi havia moltes tortugues. L’Ajuntament va reaccionar ràpid, l’empresa de jardineria va tallar la vegetació un pam per damunt del terra, els vesins es van oferir per anar recollint les tortugues i el centre de fauna ja ha traslladat a centenars d’aquests animals. Les tortugues confinades han iniciat un nou futur amb més llibertat i oportunitats.
Mentrestant, a l’altra punt de l’illa, es duen a terme experiències de recuperació de terres agràries degradades per un ús massa intensiu en el passat. Sense màquines ni adobs químics, usant el propi bestiar com a remei i mirant de reproduir el comportament que antigament tenien els grups d’herbívors silvestres, es pot aconseguir adobar de manera natural la terra, dotar-la de nova vida microbiana i activar la germinació de moltes de les llavors latents.
Amb l’ajut d’un grup de persones voluntàries, la regeneració va fent camí i els terrenys recuperen fertilitat i diversitat de pastura, la biodiversitat se’n veu beneficiada i la rendibilitat agrària augmenta. És el cercle virtuós que s’està cercant. A petita escala encara, però aconseguint cridar l’atenció dels pagesos dels voltants.
Les darreres pluges han estat una medecina molt necessària pel camp i per aquestes herbes que tornen a brollar. També han activat els ànims dels calàpets. Dins les abeurades tradicionals dotades de rampes o còdols perquè els animals silvestres puguin entrar i sortir de l’aigua, ja s’hi troben els enfilalls d’ous d’on esperen néixer els nous capgrossos de l’any.
Com que les basses temporals darrerament duren poc temps, els abeuradors de bestiar són una gran alternativa. Cada any són més els pagesos que comprenen aquest doble benefici dels punts d’aigua i els adapten perquè insectes, rèptils, mamífers o ocells hi puguin accedir sense por a ofegar-s’hi. La vida es refugia allà on li deixam espai i n’hem d’anar creant activament per compensar el molt que li hem llevat.
Aquestes setmanes, Menorca ha estat elegida per servir d’exemple per a una estratègia mediterrània de promoció de productes d’alimentació elaborats amb criteris justos i sostenibles. Es tracta d’ajudar la gent que viu del camp a aconseguir millors produccions i millor comercialització respectant els valors ambientals. Productors i consumidors hi han de guanyar en salut, conservació del medi i preus justos.
Aquest passat cap de setmana, un bon grapat de pagesos professionals s’han apuntat a un curs d’un reconegut expert que ha explicat, amb teoria i pràctica, els secrets naturals per evitar i controlar plagues sense productes químics. Amb sistemes a l’abast dels petits agricultors per comprendre millor la situació i les necessitats reals de cada finca. És la gestió basada en l’observació de la natura.
I també aquesta setmana entra en vigor a Balears la prohibició d’una llarga llista de productes de plàstic d’un sol ús. Això que sempre es demana, que la legislació obligui les empreses a buscar alternatives que complementin les nostres opcions com a consumidors, ja és realitat amb la Llei de Residus, que serà explicada amb detall pel Director General aquest pròxim dimecres.
El món segueix endavant i, de vegades, millora. Ànims.
