Rallant en pla

Sa nostra ciutat de Mahó (1)

|

Valorar:

Quan Menorca travessa un des seus pitjors moments de crisi econòmica i social de sa seua història, s’Ajuntament de Mahó governat per PSOE i Ara Maó ha decidit que és es millor moment per centrar tots es seus esforços en tornar a catalanitzar es topònim de Mahó i imposar només sa forma única catalana.

Diu Josefina Salord en un escrit refregit publicat ja a «Es Diari» el 2012 que «Maó és el topònim preromà que adoptaren els conquistadors de la corona catalanoaragonesa el 1287, tot iniciant, així, l’etapa històrica que continua en el nostre present, perquè tal com va escriure Josep Salord Farnés a «La llengua dels menorquins», publicada a la Revista de Menorca el 1963, «els catalans del catalaníssim rei d’Aragó Alfons el Liberal van conquistar Menorca, en van treure els moros i s’hi van quedar ells, i encara hi són (…)».

Tan catalaníssim era el rei Alfons III d’Aragó que va néixer a València l’any 1265, i s’avi seu, el Rei En Jaume I, també era tan català que havia nascut a Montpeller un 2 de febrer de 1208. Per açò, igual que Ramon Llull, en Jaume I mai va dir que rallàs català, sinóromanç’ o sa llengua d’oc. Però sí, sí. Eren super catalans. I noltros, es menorquins, devem ser descendents exclusivament de catalans de manera miraculosa per dos motius. Es primer, perquè Menorca va perdre es 70 per cent de sa seua població amb s’assalt turc de 1558, quedant pràcticament despoblada, començant així una repoblació netament mallorquina com se pot comprovar en es guiatges des segle XVI a s’Arxiu Històric Municipal de Ciutadella. Es segon, perquè n’Alfons III només va regnar quatre anys a Menorca, ja que va conquistar s’illa el 1287 i va morir el 1291. I as cap de quatre anys, amb es Tractat d’Anagni (1295), Jaume II d’Aragó tornava Menorca -i ses Balears- an es seu rei llegítim, Jaume II de Mallorca, que regnaria damunt Menorca fins el 1349, com recordà es professor d’Història Jaume Sastre Moll (UIB) as Setmanari «El Iris» es novembre de 2015. ¿En només vuit anys els reis d’Aragó van repoblar Menorca (només) de catalans en es segle XIII? Un disbarat més propi de ses sèries de Netflix que de sa realitat històrica.

És rotundament fals que Maó fos es topònim preromà que adoptaren es conquistadors de sa Corona d’Aragó el 1287, com afirma Salord, i que aquest sigui es nom que identifica sa ciutat menorquina ininterrompudament des del 1287. Basta comprovar sa Crònica de Ramon Muntaner per veure que l’any 1287 Mahó era sa forma general i acceptada des topònim: «Lo senyor rei ordena que al Port de Mahó se faes una villa ben murada», «E lo senyor rey lliura li una nau que nolieja de Genouesos, qui era venguda al port de Maho per fortuna», «En tal manera que sol ab vint galeres el Rei n’Anfos pres terra al port de Mahó a l’illa dels Conills (…) per la qual cosa mana cavar en la dita illa per co que trobassen aigua», etc.

Es «Llibre de Privilegis» de 1614 mostra s’escut d’armes de Mahó, amb hac. Del 1670 tenim es Mapa de la Ciutat de Mahó, conservat encara avui. Sa creueta de s’Església de Santa Maria de 1766 du escrit Mahó. L’any 1776, es capità Joan Roca Vinent publicà es «Diari de Mahó», un cronicó manuscrit únic des segles XVIII i XIX conservat a sa Biblioteca Municipal de Mahó que detalla tota s’activitat naviliera i mercant des port mahonès, així com ets esdeveniments polítics, socials i culturals més importants de Menorca fins el 1826. Sa «Crónica de Mahón» de l’any 1781 escriu: «que el Duc de Crillón Camandt de la Expeditió en el cap de bona part del Exercit que segons diuen es de 10.000 homus just fet obscur es vingut per la Colársega, ha passat per dins Mahó y ha avansat fins passat la Vila Jordi ahont ha fet la nit, señalant puestos y collocant centinellas. Los Jurats de Mahó acompañats dels Ministres de Justicia son anats al encontra de dit Comandt».

L’any 1817, Joan Ramis i Ramis a sa seua Recopilació Toponímica escriu «Es cierto que aquel soberano (Alfons III) en su privilegio para fundar los Antoninos de las Calendas de Marzo de 1286 (…) si contamos á Navititate llama á este Puerto, Portum de Mahó, y á Ciudadela, Civitella. (…) En la Cronica de Ramon Muntaner tratando de dicha conquista, se habla no menos del Port de Mahó, y á su Castillo (que era asimismo poblacion) de Mahona y á Ciudadela Ciutadella. Pedro Miguel Carbonell en su Cronica apellida Mahó á esta ciudad, y á la otra como Muntaner. Los Reyes de Mallorca, y los de Aragon y España en sus Reales Ordenes en lengua latina llaman á dichas poblaciones Mahó y Civitella; pero las Soberanas Resoluciones de los ultimos desde el Siglo XVI que van en castellano, ponen Mahón y Ciudadela. Miguel Antonio Baudrand llama á Mahón Portus Mahonis y á la otra Citadella. El Reverendo P. F. Francisco Gonzaga en su Obra de Origine Seraphicae Religionis Franciscanae, nombra Mahó á esta Ciudad, y á la otra Civitatula (…). En el sinodo celebrado en Mallorca en 1691 vemos poner Mahón y Mahó, y por Ciudadela, Ciutadella, y estos Patricios se arreglan á lo ultimo en su idioma nativo respeto á las mismas Poblaciones».

Si ‘Maó’ és sa forma única ininterrompuda per identificar sa ciutat menorquina des de 1287, com diu la sra. Salord, ¿per què tots es documents oficials des de 1287 i ets erudits menorquins com Joan Ramis i Ramis o Antoni Febrer i Cardona escrivien Mahó? Senzillament, perquè és mentida. Mahonesos, despertau. Sa nostra ciutat nom Mahó.