TW

Quan, passades sempre les deu de la nit, donam «Es Diari» per bon i acabat, torn a casa en velo o patinet elèctric. Com que la premsa es considera un servei essencial, tenc permís per circular. En silenci i sense contaminar vaig passant per carrers deserts, que contrasten amb les cases-refugi il·luminades. Pens com devia ser un toc de queda durant els anys de la guerra, temorosos de les bombes dels avions italians. Segurament no tenim tanta por, però l’alarma va associada a un estat de guerra. Ara, les motos de repartiment de pizzes són els reis de l’asfalt, els representants del negoci d’excepció que incrementa beneficis amb cada restricció legal. Algun cotxe de policia i un taxi, que durant la pandèmia s’ha convertit en servei per a urgències.

Durant el dia, a l’espai públic, gairebé tot sembla normal. La vida corre. El drama és interior. A les cases, per exemple, de les 2.049 famílies ateses per Caritas en el darrer any, de les quals prop de 800 no havien necessitat mai anar a demanar menjar o que li paguin el rebut del llum. La mascareta ja no és només una eina de protecció, sinó també un símbol de tristor.

I més aquesta Setmana Santa de bon temps i d’estrictes mesures per evitar la quarta onada, sense processons ni actes públics (la processó va per dins), amb les terrasses dels bars tancades a les 18 hores, perquè és la norma per les vísperes de festius. Per sort, mos han alliberat temporalment de la mascareta a la platja.

Noticias relacionadas

La policia passa per les terrasses dels bars i demana el DNI a tots els que seuen a una taula. Si hi ha més de dues direccions, vol dir que s’incompleix la norma sobre nuclis de convivents i tots hauran de pagar una multa.

La fotografia d’aquests dies contrasta amb la imatge de l’arribada de turistes alemanys a Mallorca. No són molts, pel que estaven acostumats a l’època sense covid, però 40.000 en temps de restriccions no són poca cosa.

Només falta que els residents puguin gaudir de la llibertat dels turistes. Serà l’abraçada de la salut i l’economia.