De què anam?

Tots venen de cara

|

Valorar:

Me diven que hi ha en marxa una nova campanya destinada a millorar la imatge d’Espanya davant el món. I ja se sap que les campanyes publicitàries se solen fer per vendre un producte nou o per rentar la cara d’un de vell. Aquesta sembla que va pel segon camí.

La darrera campanya, que ja va costar milions, va ser un fracàs. Era mal de fer tapar amb anuncis ensucrats, per cars que fossin, la brutalitat exercida contra ciutadans indefensos que volien posar una papereta dins una urna. I que va travessar les portes de tot el món gràcies a les imatges de centenars de corresponsals estrangers, que ho van viure en directe.

Tampoc van ajudar gaire les posteriors aparicions estel·lars de l’exministre Borrell, incapaç de resistir una entrevista de les televisions estrangeres. O de trobar resposta davant aquell ministre de Rússia, que li recordava que el tracte del govern rus contra els opositors no era gaire diferent del de l’espanyol.

PERÒ A LA VISTA DE LES NOTÍCIES QUE RECORREN EL MÓN, me pens que, en la nova campanya, el govern haurà de gastar encara més milions, si és que vol tenir alguna possibilitat d’èxit. I és que els organismes internacionals, n’han rallat molt d’Espanya aquests darrers dies, fins a pujar-la a la categoria de democràcia dubtosa.

Primer, la Comissió Europea, que li ha reclamat que reformi les lleis que ara restrenyen la llibertat d’expressió. I també el Consell d’Europa, que ha fitorat encara més la ferida recordant que, en totes les societats democràtiques, s’ha de garantir la llibertat d’expressió, amb cita expressa dels activistes socials i els artistes que ara són a la presó.

El Consell d’Europa també ha fet referència a Espanya en relació a les llengües minoritàries i li ha demanat «accions legislatives immediates». Entre les quals, que a Catalunya la justícia s’imparteixi més en català, que a l’escola valenciana es practiqui la immersió lingüística i que a l’Aragó no s’amagui el nom de la llengua dels territoris aragonesos que rallen català.

I no prou descansat, en un nou informe el mateix Consell d’Europa ha reclamat a Espanya que posi en llibertat l’activista social Jordi Cuixart, condemnat a nou anys de presó per motius difícils d’explicar amb les lleis europees a la mà. El consideren un represaliat sotmès a intimidació...

TAMBÉ HA DIT LA SEVA EL TRIBUNAL EUROPEU DE DRETS HUMANS, que acaba de condemnar Espanya per haver jutjat i sancionat dos activistes aragonesos. El seu delicte, haver criticat a la premsa el jutge que va autoritzar una discutible llicència ambiental, concedida a una companyia minera a Terol. Ara se’ls haurà d’indemnitzar.

El Parlament Europeu ja havia donat senyals, anteriorment, que la cosa no acabava d’anar. És cert que va acceptar la petició d’Espanya, de rescindir la immunitat dels eurodiputats catalans a l’exili. Però, a pesar de l’àmplia majoria que els grups popular i socialista hi ostenten, només va poder reunir el 58 per cent dels vots. Cas sense precedents.

I ARA, EN CANVI, NO HA TINGUT PROBLEMES PER AJUNTAR-NE molts més per reclamar a Espanya que reconegui d’una vegada la independència de Kosovo. Per més que saben que Madrid es tanca en banda a reconèixer aquest Estat perquè li recorda massa el contenciós de Catalunya.

La qüestió de Kosovo ha arribat a la paranoia amb el partit de futbol que havia de jugar amb la selecció espanyola. Prohibir que s’empràs, a la transmissió del partit, el nom del país o escriure’l amb minúscules al marcador del camp, només indiquen una cosa, que dalt de tot, hi tenim cervellets molt ofuscats.

La premsa alemanya se’n feia creus: «la cadena TVE va oferir un espectacle grotesc», deia. I afegia: «el país ibèric s’oposa a la independència del nou estat europeu, principalment a causa de Catalunya, que va votar en un referèndum independitzar-se d’Espanya».

També l’ambaixador dels Estats Units a Kosovo ha donat la seva opinió sobre l’actitud d’Espanya, però encara més preocupant és l’informe anual del Senat dels Estats Units, per més que els seus redactors encara estaven sota la majoria del president Trump.

Entre altres coses, aquest informe ralla de la preocupació de l’estat nord-americà per les detencions arbitràries i per l’existència de presos polítics. Per la criminalització de les opinions i pels discursos d’odi contra la minoria catalana... I alerta, que la diplomàcia americana té fama d’estar molt ben informada.

Així que, una feinada per als creatius de la nova campanya d’imatge d’Espanya. Perquè és evident que hauran de menester molta imaginació i molts de doblers per tapar tanta cosa. Circular contra direcció té aquest inconvenient, que tots et venen de cara.