Després de fer un viatge, una visita a un lloc amb la família, o una excursió, comentes amb les amistats com ha anat, tot el que has vist, el que has conegut, el que t’ha passat, les sensacions i les emocions viscudes. I les mateixes persones amb les que comparteixes estada, tenen la seva particular visió de cada cosa.
Podem mirar el mateix, i cadascú interpretar-ho de manera diferent.
Aquest cap de setmana he viatjat a Mallorca. Més enllà de la gestió que m’hi duia, quina oportunitat passejar per d’altres pobles i ciutat, anar al cine, i refer la sensació de la llibertat perduda. L’aire de la Serra, què bo!
Als carrers i comerços penja la pancarta S.O.S. turisme, i el centre està buit. Que bé s’organitza l’avió, o el cinema, els restaurants i les botigues als efectes covid-19, mesures preventives que et fan exclamar allò de «la cultura és segura», ja era hora poder baixar de l’avió amb tanta tranquil·litat, o quin regal està assegut al cine sense ningú a banda i banda de la teva pròpia butaca.
Què falla? Certes actituds. Com veure una organització impecable a la companyia aèria, i nombrosos jugadors d’un equip de futbol amb la mascareta baix el nas. Terrasses desinfectades a cada instant, i tancades a les 17 hores. I un aeroport buit i amb fins a 20 persones preparades per a informar, fer una PCR o test, que no arriben a materialitzar.
Res no és blanc, ni negre, però durant la pandèmia n’estem fent moltes sense prou sentit.
