Rallant en pla

Es Firó de Sóller, una festa masclista?

|

Valorar:

La setmana passada vam explicar per quines raons històriques a sa qualcada de Sant Joan només hi surten homos pagesos com a cavallers, dos caixers pagesos, un caixer senyor que ha de ser una persona amb llinatge aristocràtic, un caixer fadrí que cada dos biennis és un jove d’ofici menestral, un caixer casat que també té un ofici menestral, i finalment un caixer capellà que ha de ser açò, capellà. Però com que n’hi ha que són com a caps de massa i no veuen més enllà de lo que dicta es seu credo polític, avui provaré d’explicar-ho d’una manera més original. Avui rallarem d’una festa on ses protagonistes són exclusivament dones i, atenció, només poden ser dones.

Es poble mallorquí de Sóller celebra sa segona setmana de maig sa seua festa més popular, coneguda com Es Firó. És sa festa més important i multitudinària de Sóller, fins i tot per damunt de sa festivitat patronal. En es segle XVI, sa costa de Mallorca va patir un des seus pitjors moments de sa història. A Sóller, en es peus de sa Serra de Tramuntana, ses incursions pirates eren constants i sa població vivia atemorida per por de patir un nou saqueig. Feia només tres anys de s’Any de sa Desgràcia, on Ciutadella havia estat saquetjada, patint s’assalt turc més brutal de sa seua història.

Sa festa des Firó és una commemoració històrica de sa victòria aconseguida pes sollerics dirigits pes capità Angelats damunt es corsaris sarraïns dia 11 de maig de 1561. Segons sa llegenda, hi hagué dues germanes, na Catalina i na Francisca Casasnoves, que vivien a ses cases de can Tamany, que enfora d’acovardar-se, van agafar es tronc que empraven per tancar sa porta de ca seua i van matar tres moros, tirant per sa finestra es primer d’ells que va entrar per sa porta, contribuint així a sa victòria des cristians sollerics davant s’invasor musulmà.

Es tronc de ses germanes Casasnoves se conserva encara i presideix s’acte anual de commemoració de sa victòria sollerica, encara que ses protagonistes són ses Valentes Dones. Ses festes comencen amb sa lectura des pregó i sa investidura de ses Valentes Dones, fins i tot es dematí s’oficia una missa a sa casa on van viure ses germanes Casasnoves.

Cada any, s’Ajuntament de Sóller tria per votació a dues joves solleriques que representaran a ses Valentes Dones, i aquí és on volia arribar jo. Evidentment, només poden ser dones ses qui poden sortir com a Valentes Dones. ¿Discrimina es Firó de Sóller a tots es sollerics mascles perquè només poden sortir dones com a Valentes Dones? A priori semblarà absurd haver-ho de recordar, però insistesc, fa qüestió de dies hi havia qui s’atrevia a dir en públic que ses festes de Sant Joan són masclistes i que discriminen a ses dones pes simple fet que només homos pagesos poden representar ets homos pagesos que formaven part de s’Obreria de Sant Joan d’Artrutx en es segle XIV.

L’any 1994, un grupet de dones va començar a sortir vestides de pagesa es dia des Firó. De llavor ençà, un ranxo de sollerics els hi va demanar que participassin des des balcons, simulant a ses dones de Sóller mentre es moros saquetjaven ses cases o ses esglésies. Així va néixer es Col·lectiu de Pageses de Sóller, que deixa ses coses ben clares a sa seua web: «Es Col·lectiu de Pageses no va sorgir amb sa idea de reivindicar sa participació femenina en es Firó, tot al contrari, sabem des des principi quin és es nostro rol dins sa festa. Tot i això, avui en dia és impossible pensar en un Firó sense pageses, s’alegria de sa festa».

¿Discrimina a ses dones s’Ajuntament de Sóller perquè només poden participar homos per representar es moros i es cristians? ¿Discrimina s’Ajuntament de Sóller a tots es sollerics perquè només dones se poden presentar a Valentes Dones? Ses Valentes Dones de Sóller i es Firó, ¿és una festa masclista?

Idò no. Igual que Sant Joan, es Firó de Sóller no és una festa masclista ni feminista. És una festa que representa uns fets històrics succeïts a s’edat medieval, on regia una societat estamental que ja no existeix avui en dia, açò sí, llevat de dins es capet de qualcuns il·luminats i il·luminades.