Cafè, croissant i...

Ha arribat, o no, el final de la pandèmia

|

Valorar:

Entre la violència verbal i l’odi que ens envolten, els llibres d’Eduardo Mendoza són un oasi. Divertits i lluminosos des de l’absurd. Al darrer, «Transbordo en Moscú», apareixen el Gin Xoriguer, el port de Maó, Lord Nelson i Na Hamilton (sic). Lord Nelson va venir a l’Illa uns dies per motius laborals en temporada baixa i el vessant romàntic de l’estada, diuen, seria una llegenda que ha fet fortuna.

És la prova que algunes ficcions triomfen. També en el dia a dia. Un venedor diu que una síndria és bona quan, en realitat, no ho sap, però ens ho enviam malgrat que no puguem fer-ho després amb el fruit. Molts conductors ignoren a consciència els passos de vianants quan anam a creuar i aixequen la mà com a falsa disculpa automàtica. Acceptam la dispensa, malgrat que serien més sincers si ens aixequessin el dit del mig.

L’administració, de sobte, ha fabricat un alegre ambient de final de pandèmia. En pocs dies s’han anunciat un toc de queda Ventafocs; restaurants que ja no han de servir postres, cafè i compte al mateix temps per complir horari; el retorn a les ràtios excessives a l’escola; turistes que arribaran amb el nas intacte; passejos sense mascareta... Una companya apunta que tot açò coincideix amb Fitur i les seves promocions de platges desertes (llegendàries també), la pau de cada dia, la barca marinera i el jardí florit. No està mal tirat.

Un no sap si il·lusionar-se amb aquest ambient d’alegria fabricada o no. Si realment la cosa ha millorat en una setmana o si respon a presses econòmiques que ja hem vist fracassar. Un vol confiar, necessita confiar, que hi ha una estratègia, raons per a l’optimisme a ritme de punxades i una desescalada calculada. Però després un recorda els allegados, el caos del 9 de maig o el sainet de les segones dosis a la carta i apareixen dubtes sobre si aquest romanç primaveral amb la recuperació no tindrà els mateixos fonaments que els falsos contactes estrets de Lord Nelson a l’Illa, si no serà una loteria com les síndries o si no s’estarà accelerant en excés sense atendre els senyals de precaució. Un voldria acceptar que és real, però estam escalivats.