De rebot

Indults

|

Valorar:

La gràcia especial per la qual l’autoritat perdona algú de tota o part de la pena a què havia estat condemnat, la qual es concedeix tan sols amb tramitació prèvia d’expedient individual, és l’indult. No oblidem que fins al segle XIX, indultus, -us era un terme d’ús eclesiàstic (concessió feta pel Papa); després s’estengué a l’alta autoritat civil. Quan Luter va observar a Roma com funcionava el negoci de les indulgències, confirmà que la reforma era imprescindible. El cisma que propicià va tenir conseqüències llavors incalculables. Quina revolta!

Des de la caverna mediàtica s’anuncien altres revoltes si el govern de Pedro Sánchez gosa emprar aquesta figura jurídica per començar a fer entrar per la via política allò que mai no s’havia d’haver duit per la via judicial. Diuen que volen aplicar un indult parcial a nou presos politics catalans, que ja duen quatre anys i escaig d’habitar cel·les; però no sembla que aquesta mesura servesqui de gaire. A Catalunya són més de 3.250 els represaliats per mor de l’anomenat «procés». L’amnistia és l’eina política necessària per reconèixer la ‘hibris’ del judici i els despropòsits operats d’ençà de la recollida de signatures per part del PP contra aquell Estatut de 2010, que havia estat aprovat pel Parlament, referendant pel poble i aprovat per les Corts espanyoles.

Sabem què passa quan es dona joc polític al nacionalisme togat: en fan de les seues! La justícia és un ganivet que no fer qui el maneja. En mans dels hereus del TOP l’ús de la llei en casos determinats, posem que quan les emocions se sobreposen als criteris raonables, fa bona la frase antilegalista més popular a Anglaterra: «The law is an ass». És de Charles Dickens a «Oliver Twist»; val més no traduir el mot darrer si en volem sortir indemnes. Sabem que aquí ho considerarien un desacato.

Ho aconsella David Fernàndez: cada vegada que el nacionalisme espanyol més ultra s’indigni per uns possibles indults (tanmateix, insuficients) recordem els centenars d’indultats pels diferents governs espanyols: la majoria per delictes econòmics, i els d’aquells colpistes tan patriotes, i els que van entrar i sortir de presó amb rècords de rapidesa, els del GAL, els segrestadors de Segundo Marey...: «Nuestro indulto y el del 1-O se parecen como un huevo y una castaña» –ha dit Barrionuevo. És ver: uns anaven a por ellos amb capacitat de fer todo por la patria; altres volien votar per decidir a quina pertànyer.