De què anam?

Oli en un llum

|

Valorar:

Estàvem tan pendents de la pandèmia i dels noms de les vacunes i del dia que mos la clavarien, que molts no hem reparat en la fantàstica operació de pujar el preu de l’electricitat.

Era un tema que teníem oblidat perquè, tanmateix, ja sabíem que Espanya és el segon país d’Europa que més cara paga la llum. Les petites empreses ja s’havien cansat de dir que aquest és un factor que limita les seves exportacions, perquè les fa poc competitives davant el món.

Les associacions de consumidors ja estaven fartes de reclamar una factura més entenedora i la reducció dels impostos que graven cada kilovatt. Els agents socials ja s’havien quedat sense veu de tant d’exigir que s’ampliï la llista d’aquells que han de poder accedir a aquest bé fonamental encara que no el puguin pagar...

I en aquesta salsa, canvien les tarifes elèctriques i descobrim que el rebut d’un usuari mitjà serà sobre un 42 per cent encara més car. Qui ho ha estudiat i ho assegura és Facua, una entitat sense ànim de lucre tant independent com creïble.

Ja sabem que les companyies elèctriques s’han de posar al dia per no produir tant de CO2, i que aquesta és una exigència que hem de compartir tots. Perquè si no la Terra té els dies comptats. Però també sabem els beneficis que han tingut aquestes empreses en els darrers anys.

Ja sabem que s’ha de conscienciar la població sobre la necessitat d’estalviar energia i que no hi ha res que conscienciï tant com el preu de les coses. Però també sabem que fracassos tan espectaculars com el projecte Castor, amb el seu dipòsit de gas davall la mar, ara el pagam amb el rebut energètic.

I posats a recordar, el govern del senyor Rajoy va aturar que fossin rendibles l’autoproducció i les plantes solars que feien la competència a les grans companyies elèctriques. Mentrestant, la llista d’ex-alts càrrecs que han passat pels consells directius d’aquestes empreses, són un xinxer.

Alguns de portada, com els expresidents José María Aznar i Felipe González. Però d’altres també rellevants en totes les decisions polítiques i econòmiques que s’han pres en aquests darrers quaranta anys. Amb nom i llinatge, les llistes més fiables en relacionen 36 del PP, 25 del PSOE i 12 d’altres partits, majoritàriament exministres i ex secretaris d’Estat.

La bona fe ens hauria de fer creure que, mentre eren al govern, van dedicar tots els seus esforços a revertir els preus abusius de l’electricitat a Espanya. Però com que van fracassar, van intentar continuar la bona obra des dels consells d’administració de les empreses... Però ja l’hem perduda, la bona fe.

L’alternativa que ens proposen ara és canviar d’hàbits i posar en marxa la rentadora a les 12 de la nit. És una manera intel·ligent d’aconseguir que es ralli més dels horaris que de l’augment de preu. Però és evident que, si les parets són primes, cada bugada es pot convertir en un conflicte veïnal de difícil solució.

Però també podem recórrer a la saviesa dels nostres avantpassats. Renunciar als electrodomèstics i, per veure-hi, posar oli en un llum.