Deia Josep Pla que una institució que dura cinquanta anys, és generalment un fet insòlit al nostre país perquè gairebé tot passa com uns grans focs artificials. Ho recordava Lluís Foix aquesta setmana amb motiu del guardó que li han atorgat a Javier Godó a Foment del Treball amb motiu dels 140 anys de «La Vanguardia». Val a dir que a Menorca en tenim unes quantes d’entitats que sobrepassen les cinc dècades, des del Cercle Artístic de Ciutadella, l’Ateneu de Maó passant per l’Orfeó Maonès, Joventuts Musicals o el mateix Diari, que enguany celebra els 80.
En aquesta mateixa longevitat, aquest divendres vespre tindrà lloc al Teatre Principal la Gala Operística que commemora líricament les noces d’or de l’Associació Amics de s’Òpera de Maó. Un fet també insòlit i del que podem estar ben orgullosos com a menorquins per tants capvespres memorables de veure alçar el teló. Insòlit especialment per la qualitat artística i escènica amb la qual s’ha apostat durant aquestes cinc dècades i que ha estat sempre al mateix nivell de les que s’ofereixen als grans coliseus del món com Covent Garden, Metropolitan, Liceu o Real, no ho oblidem.
Acostumar-se a sentir les millors veus del món al teatre de ca teva és com un regal que fa que Menorca i Maó siguin avui considerats uns referents dins el món líric nacional i que, per exemple, hagin tingut recentment un reconeixement a tota aquesta tasca per part de l’Associació de Teatres d’Òpera d’Espanya. El promotor de les Trobades Albert Camus, Miguel Ángel Moratinos, va fer cèlebre la frase, fer de Menorca un Davos Cultural. Realment les bases per poder-ho aconseguir les tenim, només cal que ens ho acabem de creure perquè el món ens contempli així.
