De rebot

A garrotades se trenquen la closca

|

Valorar:

El Consell d’Europa (CoE) és una organització internacional, creada a Estrasburg pel Tractat de Londres (1949), que promou la democràcia, l’estat de dret i els drets humans, així com treballa per potenciar la identitat europea entre tots els ciutadans. Cal no confondre’l amb el Consell Europeu, format pels caps d’Estat i de Govern de la Unió Europea. El CoE actualment engloba 47 països (28 dels quals són membres de la Unió Europea), i té 6 estats com a observadors (el Vaticà, EE.UU., Canadà, Japó, Mèxic i Israel). Pot ser-ne membre qualsevol estat europeu que accepti els principis de la llei i que garanteixi els drets humans fonamentals i la llibertat dels ciutadans.

Doncs, aquest organisme internacional ha de debatre a finals de mes un informe del seu Comitè d’Afers Legals que demana alliberar els presos independentistes catalans i retirar les euroordres contra els que són a l’exili, també    reclama la reforma de la sedició per evitar penes «desproporcionades». D’aquí que l’indult per als nou polítics catalans empresonats, que el ministre espanyol de Justícia havia anunciat per a Nadal de l’any passat, ara s’hagi activat amb presses. Tot i que el regne d’Espanya és membre del Consell, no ha fet gaire cas fins ara dels informes i dictàmens de diferents organismes internacional sobre la desmesura de les actuacions espanyoles en relació als fets de l’anomenat «procés» català. Certament, s’hi observa un conflicte entre legitimitat (de la nació catalana a decidir què o com vol ser) i la legalitat espanyola.

La UE no sol optar per intervenir en qüestions internes dels seus països membres (excessiva i desesperant ‘prudència diplomàtica’ en casos flagrants d’atemptats a la democràcia a Hongria o a Polònia). Tanmateix, la credibilitat de la UE en pot sortir força malmesa segons com actuï. De moment, Pedro Sánchez juga amb el temps. Mentre la dreta espanyola es deixa arrossegar per plantejaments ultres d’uniformisme autoritari i nacionalisme supremacista, l’actual govern espanyol podria aprofitar els vents favorables que li bufen d’Europa per indultar els presos, derogar i/o modificar a la baixa determinades lleis (p. ex. el delicte de sedició, inexistent a la majoria d’estats europeus), i encarrilar per via política el conflicte entre el centralisme atàvic i les aspiracions sobiranistes irredemptes. Acceptarà la Moncloa la legitimitat de les demandes majoritàries a Catalunya i, tot respectant la legalitat, aquesta s’haurà de poder adaptar a l’exigència d’una major qualitat democràtica? A garrotades no s’arreglarà res que prèviament ha estat esbocinat a garrotades.