Lliçó apresa

Hora que passa es van aixecant les barreres que la pandèmia va anar imposant-nos com a societat per tal de lluitar contra un enemic invisible que va paralitzar el món. D’aquí a quatre dies ja no caldrà emprar mascareta pel carrer, desapareixeran les restriccions de reunió en tant en quant la vacunació avanci i les normes passaran de necessàries a obsoletes en un tancar i obrir d’ulls. Dilluns, però, encara escoltava al Dr. Maties Torrent en una entrevista a IB3 demanant que no s’abaixi la guàrdia perquè el virus segueix present a les nostres vides. Sentint-lo després d’un cap de setmana de veure la gent actuar com si res, en Torrent em semblava com aquella veu de la consciència dels dibuixos que apareixia en forma de petit àngel i petit dimoni a banda i banda del protagonista per portar-lo pel mal camí o per ser un bon al·lot.

Noticias relacionadas

Els previsors

Más noticias relacionadas

Pressuposo que aquesta tornada a la normalitat, ens ve de gust a tots, sobretot pel que fa al retrobament amb família i amics o a la recuperació de la feina per qui l’hagi perdut, però també fa una mica de basarda si ens ha de portar al camí de cometre els mateixos errors de sempre. Fa mig any, enmig de la boira de la incertesa, parlàvem convençuts de diversificar l’economia a través dels Fons Europeus, de preservar més la natura que ens havia servit de refugi en els moments més durs, de viure fins i tot amb més consciència. Quin percentatge es complirà de tots aquests propòsits? Aquests dies ha tornat l’esport rei amb l’Eurocopa i torno a tenir la sensació que a la casella de la importància, tornen els futbolistes mentre que els metges o els investigadors van retrocedint. Veurem qui guanya el partit.