Estic convençuda que vivim en el país de la crítica, on la societat ho jutja tot, al moment i en calent. Som extremistes per inèrcia. Tant, que a la majoria dels ciutadans i ciutadanes ens incomoda rallar d’èxits i que la reconeixença no ens motiva.
La impressió general al voltant de la crisi sanitària és la improvisació. És cert que les primeres setmanes ens va sobtar, i que la situació que vivien nombroses residències de persones majors era injustificable. O els dubtes que generaven les fases de la nova normalitat, i les restriccions per grups. També s’ha vist una mica de desgavell amb les vacunes, però l’altaveu contaminant funciona de manera tan exagerada que es propaga ràpidament als mitjans i xarxes socials.
I a jo m’agradaria dir, alt i clar, que no he viscut en el caos. I que el següent paràgraf el puc aplicar a les escoles infantils, que van obrir primer que ningú, als centres d’estada diürna d’àmbit social, i també als centres de primària i als instituts:
Us felicito per la vostra capacitat organitzativa i d’adaptació a les circumstàncies d’aquest curs. Vos heu esforçat com mai i ens heu demostrat que una actitud positiva ho és tot. Ca vostra és el millor lloc d’aprenentatge, i tot i les condicions especials, heu aconseguit connectar novament amb l’alumnat i les persones usuàries. Heu compartit coneixements i vivències que han donat un sentit més enllà de les aules. Ara, més que mai, els docents sou imprescindibles!
