És molt coneguda aquella broma del conductor que va en contra direcció i s’exclama perquè es pensa que tots els que li venen de cara s’equivoquen. Ser caparrut pot tenir les seves conseqüències quan no respectes el codi de circulació.
Segurament el president Sánchez ha entès finalment per quin carril se circula a Europa, i per açò s’ha desdit de tots els seus discursos anteriors i ara predica els indults. Aquests indults, ai déu meu, que han alçat més rebombori que el llangardaix de Lô, que com tothom sap va succeir que era una sargantana grossa.
Altres líders polítics, i pens sobretot en el senyor Casado i la senyora Arrimadas, no han estat tan llestos i continuen circulant pel carril que no toca, convençuts que els indults són animals de pèl i tenen es cap de dragó. I semblen disposats a continuar pel mateix camí fins que se la peguin. Ja veureu que algun líder del PP més llest, com el president de Galícia, ja ha posat el fre de mà per si un cas.
Així i tot, el president Sánchez ha fet tard. Tot i voler canviar de carril a darrera hora, ja no ha estat a temps. Perquè si pel matí de dilluns intentava santificar en la seva persona els indults, cap al fosquet ja havia arribat la gran topada amb Europa. Però com que molta premsa no sol centrar massa aquelles notícies que no li agraden, primer de tot haurem de fer la seqüència.
Matí de dilluns. Convocatòria del president espanyol al Liceu de Barcelona. Només aconsegueix reunir unes 300 persones, amics i socis del partit i grans empresaris. Anuncia que ha arribat el temps del retrobament i que per açò concedirà els indults que cap dels presos polítics no li ha demanat. Al carrer, crits d’amnistia.
Capvespre de dilluns. Sessió plenària del Consell d’Europa -integrat per 47 estats- a Estrasburg, per debatre el seu informe sobre l’estat dels drets humans a Turquia i Espanya. Ja era sabut que l’informe anava fort, fins al punt que la justícia espanyola havia demanat al govern que la defensàs de les acusacions que rebria allà (una petició mai vista aumon).
Els representants del PP i del PSOE al Consell són conscients que estan jugant la final de les Champions de la imatge internacional d’Espanya. Així que aboquen, una darrere l’altra, tota casta d’arguments contra els independentistes catalans, en forma d’esmenes, perquè es canviï el redactat de l’informe i acabi deixant bé Espanya. Igual com ho fan també els representants turcs amb Turquia.
Els representants del PSOE tenen una arma secreta, els indults que el president Sánchez ha presentat a Barcelona, i la posen damunt la taula. Però els arguments i les proves que han reunit els autors de l’informe són tan contundents que no s’arriba a acceptar ni una de les esmenes, ni tampoc de les turques. I finalment el plenari aprova l’informe íntegre amb 70 vots a favor, 28 en contra i 12 abstencions.
I per què Espanya i Turquia? Perquè, segons l’informe, són els dos països d’Europa on és més elevat el nombre de polítics electes perseguits o empresonats. En paraules del ponent, polítics que han actuat de forma pacífica i han estat condemnats a penes reservades a assassins i violadors.
I què diu l’informe? Diu moltes coses, però en resum vol que s’acabi amb la situació d’anormalitat democràtica en què s’ha instal·lat Europa per culpa de les actuacions d’aquests dos països. Reclama la llibertat dels presos polítics i que es deixi de perseguir els exiliats. I que s’acabi també amb els processos oberts contra tants de càrrecs i funcionaris implicats en el referèndum de l’1 d’octubre, ja que -segons la pròpia llei espanyola- els referèndums no estan penats.
També veu amb mals ulls que s’hagi cessat un càrrec electe -el president Quim Torra- pel simple fet d’haver expressat la seva solidaritat amb els presos. I que estigui empresonada una presidenta de parlament -Carme Forcadell- per haver permès el lliure debat parlamentari.
Però entra en molts més aspectes legals en què Espanya, segons diu, encara no s’ha adaptat a la justícia dels països democràtics. Com era d’esperar, l’informe reclama la reforma dels actuals delictes de rebel·lió i sedició, i no entén que es puguin aplicar a acusats que han actuat de forma pacífica fins i tot quan reunien grans multituds.
Els acords del Consell d’Europa no són d’obligat compliment per als països membres. Però cal recordar que d’ell depèn el Tribunal Europeu de Drets Humans, que sí que té aquesta autoritat. I a la vista de l’informe aprovat, ja es pot preveure com rebrà les demandes que ja li van arribant dels condemnats a Espanya -que les havia retingudes fins ara.
Els indults no són un animal mortífer, són simplement una sargantana grossa, com el llangardaix de Lô. I del tot insuficients per evitar la desautorització -rotunda- que ara ja ha fet Europa de la justícia espanyola i de la que farà -segurament- a través de les seves sentències judicials.
Potser és el moment de circular pel carril que toca. O d’abandonar Europa, com proposa el senyor Abascal, que sempre dona la solució adequada per fer-nos tornar al forat.
