Rallant en pla

Podemos i sa llengua de Balears

|

Valorar:

Damunt Sant Joan, Unidas Podemos presentava en es Congrés des Diputats una esmena en defensa des reconeixement de sa singularitat lingüística balear, valenciana i catalana: «Reconocer y declarar la unidad de la lengua, denominada catalana en Catalunya, valenciano en la Comunidad Valenciana y balear en las Islas Baleares, sin que este hecho suponga menospreciar otras denominaciones existentes». Ademés, també va presentar en una altra esmena on parlava de sa llengua catalana-valenciana-balear i no només «catalana». Tot una mostra de sensibilitat d’Unidas Podemos cap es parlants valencians i balears d’aquest idioma en pro de sa diversitat lingüística.

Tristament emperò, hores més tard, Unidas Podemos retirava dites esmenes davant ses pressions des partits polítics catalanistes a ses xarxes socials rallant d’un «error tècnic» per dissimular haver fet anques enrere. Així justificava sa reculada Lucía Muñoz, diputada balear de Podemos en es Congrés: «Evidentment no és la nostra posició, quan se’ns ha consultat ja estava registrada l’esmena. És un error, per això s’ha retirat l’esmena i votam a favor de la iniciativa».

És absurd que es ciutadans balears puguem dir oficialment que xerram valencià, però no que xerram balear. Sa denominació de balear està prou avalada des des punt de vista històric, cultural, lingüístic i filològic com a nom conjunt des mallorquí, es menorquí i s’eivissenc-formenterer com per ser oficial a sa nostra Comunitat Autònoma. Basta recordar que Mossèn Alcover va decidir batiar així sa seva obra magna, es «Diccionari Català-Valencià-Balear» de l’any 1931, o que a ses escoles de Balears s’ensenyava s’assignatura de llengua balear fins que es polítics mos van imposar es català a s’Estatut de l’any 1983.

Es filòleg Joan Veny també ho diu ben clar en «Els parlars catalans»: «Usem el nom balear per comoditat, per poder designar així la totalitat del dialecte parlat a Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, encara que el mot correspongui amb el contingut geogràfic donat a Balears per l’administració moderna. Si bé no manquen precedents relatius a la distinció entre Baliares, aplicat a Mallorca i Menorca, i Pityussae, dit d’Eivissa i Formentera, també és cert que Baliares esdevé nom comú de l’arxipèlag ja a l’època romana, amb continuïtat medieval (Balears). Igualment és un fet que s’al·ludeix sovint al nom de cada illa en particular (Mallorca, Menorca, Eivissa, etc.), així com avui, a l’hora d’expressar la modalitat lingüística parlada, l’un diu que xerra mallorquí, l’altre en menorquí, eivissenc o formenterer. La terminologia dialectològica necessita un mot genèric per designar el conjunt de parlars de l’arxipèlag; si balear ja compta amb un suport històric, podem acceptar-lo sense cap escrúpol».

Antoni Mas Forners, professor associat d’Història Medieval a sa UIB, ja va explicar en es seu article «Què era la llengua balear?» publicat a «Diario de Mallorca» es 27 de març de 2017 que: «la denominació llengua balear i les seves variants («lingua baliarica», «baleari eloquio») eren usualment emprades en llatí, per referir-se a parts del text escrites en la llengua administrativa i literària de Mallorca, a fi de facilitar la comprensió (ad maiorem intelligentiam) per part del lector o de l’auditori». I cita dos exemples: una acta notarial de 1602 que ralla de dos acords redactats en lingua nostra balearica; i una constitució sinodial de sa diòcesi de Mallorca de 1636 on es recollien indulgències escrites en baleari eloquio.

Quan me diuen que a sa nostra llengua no li podem dir oficialment balear, sempre record sa carta de Jaume Gelabert, professor de Lingüística i Espanyol a sa Loyola University Chicago a Carlos Delgado: «He leído con gran interés su ensayo sobre el porqué debemos llamarle ‘Balear’ a la lengua de las Islas Baleares y no catalán, aparecido en ‘El Mundo’, el día 1 de abril. (…) Debo indicar también que no hubiera escrito jamás esta carta si Ud. hubiése manifestado que su motivación para llamar ‘Balear’ a la lengua de las Baleares es únicamente política. Respeto y apoyo tal postura. En primer lugar, por lo acertado del nombre, y en segundo lugar porque creo que los países y regiones tienen el derecho de llamar a su lengua como mejor les plazca. Adicionalmente, coincide con el sentir de muchos habitantes de las Balears. Esto ya se hizo en Valencia, declarando cómo oficial el valenciano, y en Portugal con el portugués, que históricamente se originó en Galícia (aunque a la época la frontera con Portugal fuera difusa)».

Lo més trist de tot és que partits polítics com PP, Vox o Ciutadans encara no s’hagin pronunciat en relació a s’actual debat sobre es nom de sa llengua a Balears. En aquest sentit, seria molt interessant conèixer s’opinió de sa nova lideresa del PP balear, Marga Prohens. Si a sa Comunitat Valenciana se li pot dir valencià, si a Catalunya se li pot dir català, si a Alguer se li pot dir alguerés, ¿per què a Balears no li podem dir balear, com a terme històric aglutinador de mallorquí, menorquí i eivissenc-formenterer?

Es ciutadans balears no som lingüísticament ciutadans de segona, ni mos mereixem que es nostros polítics així mos hi tractin. Es nom no fa la cosa, diuen… però treuen foc pes queixals quan mos senten rallar de balear i no de català. Idò!