Veient els gràfics sobre l’evolució de població vacunada a nivell mundial, queda palès que una part de la població ha decidit no vacunar-se, especialment els joves que pensen que tenen menys possibilitats de posar-se malalts. Països com Israel o Emirats Àrabs, que van ser dels primers a fer-ho, tenen actualment una corba plana amb un alentiment del nombre de dosis subministrades i la resta, anem pel mateix camí.
Com no és un tema obligatori, cada territori està creant i enviant missatges a la seva població a través de diferents campanyes de comunicació per mirar de girar la truita. Els arguments i les estratègies han estat ben diferents. Als Estats Units o Anglaterra, per exemple, es va recórrer a les celebrities per animar els ciutadans a rebre les dosis i figures com Barack Obama, Bill Clinton o George Bush van enregistrar missatges en aquest sentit. Els anglesos, com no podia ser d’altra manera, van tirar de l’humor i personatges com Elton John han estat protagonistes d’anuncis divertits sobre el deure d’anar-se a vacunar. A Suïssa, per exemple, s’ha fet una campanya més seriosa perquè interpretant que la població podia haver-se creat una idea negativa al respecte, s’ha contrarestat amb arguments en boca d’experts i científics, desmuntant teories com per exemple, la que diu que provocava una interrupció de l’embaràs.
Altres països han apel·lat directament al xantatge emocional com per exemple, si vols viatjar, si vols anar a veure un partit de futbol o un concert, hauràs d’estar vacunat. Al nostre país la comunicació ha emprat una línia basada en missatges institucionals difosos sobretot a través de les xarxes i provinents del Ministeri de Sanitat amb el lema «Yo me vacuno». Tristament, als indrets més desfavorits, aquest dilema no existeix perquè les dosis no hi són ni les esperen.
