De rebot

La prudència i les circumstàncies

|

Valorar:

Que la prudència no us faci traïdors, va enviar Jordi Carbonell com a missatge als polítics institucionals, que encaraven la Transició amb temor, davant un poble mobilitzat que    amb il·lusió (il·lusos?) l’esperava. Era l’onze de setembre de 1976. De llavors ençà, quantes vegades no haurem tingut ocasió de reflexionar sobre l’abast d’aquella requisitòria? La prudència és una virtut, convé no desatendre-la, però també cal tenir la gosadia d’arriscar-se a canviar les coses; sobretot, si es té consciència que canviar-les és un imperatiu de justícia. Segurament açò no fa al cas del canvi ministerial operat per Pedro Sánchez, especialista en operacions funambulesques. Ara bé, va ser imprudent el ministre Garzón explicant la necessitat de reduir el consum de carn, com els experts recomanen? La boutade del President («donde esté un buen chuletón..., ¡eso es imbatible!») ha estat un sortida de to o una frase pensada, tot i que gramaticalment no ho sembla?

Tema clàssic de la política: és convenient dir la veritat o convé no dir-la del tot, o practicar la mentida ‘piadosa’? Ibsen va dur al teatre aquest dilema i el doctor que denunciava la contaminació de les aigües del balneari fou considerat un «enemic del poble». Ai, l’interès turístic! Les autoritats prioritzaven un concepte d’economia per damunt de la salut de les persones.

A veure: per què la prudència política pot anar en contra d’allò que dicta el canvi climàtic i la preservació de la salut? Medi ambient i salut són dos béns de valor quasi absolut i protegits per la Constitució, que semblen oblidar molts dels que s’autoproclamen constitucionalistes.

La cinquena onada de la pandèmia ha arribat. S’ha de llevar ferro a l’afectació real que suposa per mor de l’economia? Ara no toca i en parlarem l’octubre? Hem de callar les responsabilitats dels qui es lucren per les dates entorn a Sant Joan amb l’allau de «viatges d’estudi» (eufemisme)? Per ser justos, quina responsabilitat correspon a l’ajuntament de Ciutadella en aquell caòtic ‘botilot’ des Pla, més enllà de no haver-hi limitat accessos; quina als responsables d’ordre públic i sanitat d’altres instàncies governamentals, i quina a aquells ciutadans que avalen l’arribada massiva perquè afavoreix particulars interessos?

Per cert, algú hauria d’explicar a l’alcaldessa de Sant Cugat que si a Ciutadella abans del 18-J el número de contagis s’apropava a 0, podria ser que el virus s’encomanàs perquè qualcú l’introduís. Seria injust aventurar que aquest fos un amb el viatge pagat pel papà. De Sant Cugat?