Alguns temes sempre són controvertits. Altres polèmiques ens agafen de noves, com la derivada de la recomanació del ministre de menjar manco carn, la mateixa que des de fa anys repeteixen dietistes, metges, cuiners, pares assenyats i escoles. No els sona de res la piràmide de colorets en què bistecs i costelles eren a l’estreta part de dalt? Amb la deriva actual dels jutjats, no m’estranyaria que tots ells siguin condemnats per adoctrinament comunista i la piràmide suspesa per inconstitucional.
Un clàssic universal de les controvèrsies és la mobilitat. Demà s’aplica un important canvi a Maó. Tancar l’allau de cotxes per l’Esplanada, molts d’ells ociosos o sense destinació clara, és el rovell de l’ou de la molt necessària pacificació del centre. Però les protestes estan assegurades. Els seus arguments seran els mateixos que en altres temps, carrers i ciutats. La recepta per refutar-los també és coneguda: fer les coses bé, sense incongruències, dissenys dissonants ni confusions que donin ales als crítics, amb l’oposició (sempre, no ara) esmolant el ganivet malgrat compartir l’objectiu final. Tot açò ja s’ha comprovat amb els errors comesos al port.
Tampoc és nova la controvèrsia del taxi i el transport públic. Enguany, les cues a les parades coincideixen amb la tramitació de la llei de reserva de biosfera que, entre moltes coses, faculta el Consell a limitar l’entrada de vehicles. Aquesta mesura ben aplicada seria una millora evident, però ara mateix és pura utopia. El turisme aquí és tan estacional com extrema la dificultat de disposar d’una oferta de vehicles públics (busos i taxis) adequats en tot moment a la demanda. Amb una limitació d’accés, aquest problema es multiplicaria. Les alternatives han de ser molt potents si volem que els turistes deixin el seu cotxe a casa per venir aquí de vacances. De moment, encara hi som molt enfora. Per reduir la ingesta de salsitxes s’han de tenir al rebost prou llegums i verdures.
