Època de muda

Suavitzar la riquesa

|

Valorar:

Els visitants d’alt nivell econòmic han arribat a Menorca. Els darrers anys mostren un increment substancial de persones d’aquest perfil que venen atretes pels encants que han sentit contar sobre l’illa. N’hi ha molts que no es poden resistir a l’enamorament instantani i decideixen, perquè poden, adquirir una o vàries cases. S’obren així noves dinàmiques, que tenen llums i ombres.

Els turistes amb poder adquisitiu són ben rebuts per molta de l’oferta que funciona a Menorca. Van a hotels diferenciats, mengen a restaurants a la carta, compren coses cares a les botigues, visiten monuments, busquen llibres polits... És un turista que no es vol sentir turista i li agrada freqüentar les zones on es mou la gent resident.

Com que no passen pels circuits habituals de les grans companyies, els guanys que reparteixen tenen més tendència a quedar a l’illa i això, al revés que en els entramats empresarials que xuclen els diners cap a fora, és positiu en termes econòmics.

Però tenir molta gent rica al voltant sol acabar provocant una tendència a l’alça dels preus. Ells ho poden pagar, però molta de la població resident es veu afectada. Això es fa especialment evident en el cas que comentàvem a l’inici, quan comença la interacció amb els immobles.

Alguns dels nous arribats de saldo generós, molts francesos però no només, decideixen que han descobert el paradís (una illa ben conservada a grans trets, però amb prou serveis) i volen tornar sempre que poden. Seguint amb els valors mencionats, mostren més tendència a comprar una casa mona al casc urbà tradicional que no a fer-se un gran xalet a la perifèria o a una urbanització.

Al cap d’unes quantes operacions, les cases amb un mínim d’atractiu pugen de preu de manera sistemàtica. Fins que queden fora de l’abast dels residents, que són el seu públic natural. Ni la gent jove ni aquells que estaven de lloguer i volen passar a propietat, poden arribar als imports derivats del nou mercat. Això augmenta la demanda de lloguer, que també puja de preu.

Una escalada que s’accelera encara molt més quan alguns dels nous visitants detecten que aquí hi ha una destacada oportunitat de negoci. Molts dels que tenen diners saben fer diners. Davant una demanda de cases com l’actual, alguns en compren vàries i les venen al cap d’uns mesos amb uns guanys que no s’aconsegueixen treballant de manera normal. Un cercle en el qual és fàcil repetir.

A partir d’un cert nivell d’aquesta progressió de taxacions, les bondats dels majors ingressos distribuïts entre els locals gràcies al nou turisme més integrat, ja no compensen. Guanyar més doblers per viure amb més males condicions que abans, no decanta la balança cap allà on voldríem.

Davant aquesta realitat, que no ha començat a Menorca ni és en absolut nova al món proper, hi ha zones que s’han dotat de mecanismes de defensa, amb l’objectiu de frenar els esmentats efectes secundaris indesitjats. Per exemple, legislacions que no permeten, o castiguen fortament per via fiscal, comprar un immoble i després vendre’l abans de 10 anys. Així s’acaben els incentius als que només especulen i acumulen ingressos sense repartir.

O altres normatives que no permeten adquirir una casa fins que no fa un mínim d’anys que ets resident. Són fórmules que usen Estats molt avançats. Els governs responsables, progressistes o conservadors, entenen que el mercat lliure genera de vegades conseqüències que s’han d’evitar.

Convé recordar que la Constitució espanyola, que no entra dins la categoria de comunista, diu que el dret de propietat es troba limitat per la seva funció social. També diu que l’accés a habitatge digne és un dret i que els poders públics han d’impedir l’especulació.

Potser ha arribat idò el moment de demanar inspiració i exemple a juristes, economistes i parlamentaris. Però també a sociòlegs, politòlegs i a qualsevol persona que es consideri pertanyent a una ciutadania amb ganes de solucionar les coses.

Quan els problemes estan identificats i es coneixen les solucions, només cal posar-les en pràctica. És sempre la part més complicada, però els temes exposats s’estan fent més urgents i necessaris de cada dia que passa.