Cafè, croissant i...

Estrès estèril

|

Valorar:

L’ús de verbs en plural sense subjecte explícit pot ser ambigu. Quan la gimnasta Simone Biles diu «estem massa estressats» després de decidir no participar en una prova dels Jocs Olímpics es pot referir a ella mateixa (plural majestàtic), a l’equip, als olímpics, als esportistes, als joves o a tota la societat, inclosos els covards que vomiten insults a les xarxes, qui es baralla per una mascareta sota el nas i el senyor que, amb la vena del coll inflada, es llança com un lleó quan al súper avisen que «poden passar per aquesta caixa per ordre de cua». En tots els casos, Biles tindria tota la raó.

Un verb plural sense subjecte explícit va emprar també Pablo Casado a la festa de Prohens. «Que no xerrau català, xerrau mallorquí, xerrau menorquí, xerrau eivissenc, xerrau formenter». Ambigu també. Es referia als assistents al congrés, als afiliats al PP o a tots els balears? Si és la darrera opció, volia dir que cada balear xerra només un d’aquests suposats quatre idiomes, segons ell diferents, amb la qual cosa hauria descobert la raó per la qual eivissencs, mallorquins i menorquins mai no ens hem acabat d’entendre? O volia dir Casado que cada balear és capaç de xerrar les quatre suposades llengües de forma natural i, per tant, interactuar sense problemes amb residents d’altres illes sense haver passat per cap escola d’idiomes ni cap viatge au pair a Artà, amb la qual cosa entraria en una severa contradicció, ja que açò significaria que tot és la mateixa llengua?

Sigui com sigui, ja hem perdut massa temps amb dois estèrils com la frase de Casado que només perseguia, gràcies al seu assessor en hits autonòmics, quedar bé amb els seus amfitrions. És una pena que amb tanta tensió permanent amb bajanades com aquesta no arribem mai a aprofundir tranquil·lament en debats realment interessants i profitosos, com l’atenció a la salut mental dels joves com Biles. Un dirigent assenyat no ha de generar més estrès ambiental amb aquests inútils incendis provocats, hauria de combatre’l, encara que l’aplaudeixin manco els seus amiguets.