Pep Mir07/08/21 0:00
TW

En una mescla imprudent d’avorriment i idiotesa, dimecres capvespre anam a sa Mesquida a nedar. Fracàs. No es pot aparcar i res indica que es pugui fer en les pròximes hores sense una lluita a mort amb altres conductors. Per no desaprofitar la cerimònia prèvia de biquinis i tovalloles, partim cap es Grau. Gens d’espai, però més esperança. Una opció és posar-se al costat del cotxe d’uns banyistes en retirada i esperar. És llavors quan es té la sensació que els banyistes en retirada enreden en excés, netejant-se l’arena dels peus gra i gra, i col·locant les bosses al maleter com si fossin vidre de Murano. Allà, in situ, un té claríssim que enreden a posta perquè són gent perversa. Però aquesta parsimònia pot ser real o només una falsa sensació que ens genera la desesperació, i no ja per nedar, sinó per liquidar un nou episodi de la tortura en mobilitat rodada que és Menorca a l’agost.

Davant aquesta i altres creus  estivals, els menorquins hem assolit una certa immunitat de ramat, i la vacuna és la convicció espartana del fet evident que ha de venir molta gent per no morir de fam. Quanta, però, podem resistir al mateix temps? Menorca ha arribat ja al seu aforament màxim tolerable, com diu el GOB? O encara hi podem afegir uns milers més de places turístiques, com diu el Consell?

Noticias relacionadas
Pep Mir

Descansar en pau

Más noticias relacionadas

Si m’ho demanen mentre els banyistes en retirada s’eixuguen les aixelles amb extremada delicadesa, ho tenc clar. Ni una més. Però la impaciència dins un cotxe a 35 graus no pot ser el paràmetre del futur de l’Illa. Tampoc els maximalismes polítics de blanc o negre, ni la calculadora de l’inversor, ni les fantasies de l’antiturisme més radical, ni la covardia. S’han d’establir criteris i sostres objectius basats en evidències científiques sobre la sostenibilitat dels recursos, les rendibilitats socials dels diferents tipus de turisme i la capacitat de càrrega.

La meva percepció, gens científica, un cop a casa, dutxat, hidratat, fresquet, reflexiu i tranquil? Que l’Illa ja ha arribat al seu aforament turístic màxim o molt a prop... i que enreden a posta.