«Aquells anys 60 havia pres força a Catalunya l’«Òmnium Cultural», societat de mecenatge en favor de les formes de cultura autòctones. Davant l’esforç que aquella institució representava, jo m’empegueïa de veure que a les illes no es feia res per ajudar econòmicament a tantes activitats que semblaven urgents...». Qui s’expressava així era Francesc de Borja Moll. Ho escriu a «Els altres quaranta anys» recordant la fundació de l’Obra Cultural Balear el desembre de 1962 (p. 208-209). L’11 de juliol d’enguany s’han acomplert els 60 anys d’Òmnium.
Avui el context és prou diferent (o no tant?). La repressió contra la llengua i la cultura catalanes no són, certament, les d’aquells anys de plom del franquisme quan calia acudir a totes les formes de resistència per salvar-nos com a poble. Tanmateix, quatre dècades després de democràcia a l’Estat espanyol, els intents de fer desaparèixer per sempre la nació catalana en ares de la uniformitat jacobina no han cessat; més encara, s’han incrementat amb l’ascens del nacionalisme espanyol i la ultradreta. L’egarenc Roc Fuentes, que fou senador d’Iniciativa per Catalunya, a les Jornades anuals de coordinació política entre grups afins als Parlaments de Catalunya, País Valencià i les Illes Balears, ens deia, com a militant del PSUC, que la seva formació «de tradició comunista, tenia clara una cosa que encara avui molts discuteixen: que Catalunya és una nació, que té dret a decidir i que la revolució social ha d’anar lligada a la nacional». Doncs, per a Roc Fuentes, andalús d’origen, aquests plantejaments polítics encaixaven amb l’activitat que duia a terme a Òmnium, una entitat fonamental a l’hora d’integrar en la societat catalana les persones d’altres procedències, aquest paper que també va saber fer el PSUC.
Idò, allò que s’instituí per un grupet de burgesos econòmicament compromesos amb el catalanisme cultural, és avui un motor primordial en la defensa dels drets civils i les llibertats dels catalans, sempre maldant d’afavorir, en aquest objectiu, la unió dels partits per damunt de les seves discrepàncies. Després de la persecució a què l’entitat continua essent sotmesa per part dels poders fàctics espanyols (Jordi Cuixart, president actual, acaba de sortir de quatre anys a la presó), l’entitat compta amb 185.350, el triple que tenia el 2016.
Actualment, la Federació Llull, constituïda per l’Obra Cultural Balear, Acció Cultural del País Valencià i Òmnium Cultural, vol ser un ens multiplicador de la tasca immensa que tenen els Països Catalans per esdevenir una nació lliure.
