De què anam?

Temps d’incertesa

|

Valorar:

He llegit aquests dies que els ramaders de Vic han abocat una muntanya de fems davant un establiment de Mercadona. I també que per visitar Venècia s’haurà de reservar entrada prèvia.

Dues notícies que per força ens remeten a l’actualitat de Menorca. Per més que l’actualitat més crua és que continuam en plena epidèmia, encara que sembla que ningú no hi vulgui pensar. Sorprèn veure l’alegria amb què convivim amb la malaltia i la facilitat amb què oblidam les normes sanitàries més elementals.

Definitivament, l’economia s’ha imposat a l’epidèmia i tens la sensació que les autoritats ja han claudicat i van a remolc, incapaces de prendre decisions que incomodin a la gent, per més que necessàries. Ja queda enfora aquell temps en què s’acceptava el confinament    i al fosquet s’aplaudia el personal sanitari. Ara, si van de cul, que es fotin...

Però rallava de Vic i els seus ramaders. Per cert, que Vic té una rància vinculació amb Menorca i concretament amb Maó. Allà com aquí hi va haver una inacabable polèmica per mantenir la «h» de «Vich», però finalment es van imposar la saludable ortografia moderna i ja ni se’n ralla.

El conflicte dels ramaders, en canvi, sí que fa renou i en farà. Sense entrar en detalls sobre el seu conflicte amb Mercadona, estan sublevats perquè    han de vendre la llet a un preu inferior als costos de producció. I perquè les cadenes de supermercats promocionen llets d’importació a preus encara més baixos. Com aquí.

Jo no sé quin és el futur de la ramaderia, ara que sembla que els pets de les vaques influeixen tant en l’escalfament de la Terra. Però les dels països exportadors de llet barata els deven fer igual de pudents que les d’aquí. I no crec que Menorca, de moment, es pugui permetre renunciar a un sector que, sense ser el turístic, té també pes econòmic.

El mal de fons de Menorca, en tantes coses, és que depèn d’un Estat que va néixer al segle XVIII    precisament en contra de la diversitat. En una illa mediterrània toca que hi hagi sol i platja.., però vaques? De tal manera que la darrera cosa que fa és afrontar la realitat menorquina i aportar les solucions –en forma de lleis i doblers- a què obliga voler mantenir la sobirania damunt l’illa.

Que el govern de Venècia hagi decidit fer reservar entrada per visitar la seva ciutat, té relació també amb la singularitat de Menorca i amb l’estiu que estem vivint. Amb carreteres desbordades i platges caramulles de gent. Venècia ja fa estona que va ser ocupada pel turisme i que els hotelets «amb encant» i els pisos turístics van expulsar la gent treballadora de la ciutat.

La notícia coincideix en el temps amb les veus que ja s’han manifestat a Menorca, partidàries de protegir l’habitatge social, de restringir l’arribada de turistes o de limitar l’entrada de cotxes. I encara que, ben segur que el cas de Venècia és extrem, la realitat va pel seu mateix camí.

Ben a prop tenim l’exemple d’Eivissa, que no crec que sigui el model a què aspiren la majoria de menorquins i menorquines. La falta de modulació hi ha atret tal volum de negocis turístics que avui solament un de cada quatre habitants és originari de l’Illa, amb evidents conseqüències socials i culturals.

I que ha provocat la necessitat de continuar creixent cada any per poder mantenir l’excessiva població que s’hi ha establert, dedicada al turisme. En seixanta anys Menorca, més o manco, ha duplicat la seva població. Eivissa l’ha quadruplicada.

Vivim temps d’incertesa i toca estar preparats per prendre decisions.