Deu ser una notícia important que la filla del rei se’n vagi a estudiar a un internat del Regne Unit, perquè tota la premsa ho ha destacat. El Regne Unit és aquest estat que fa quatre dies va decidir divorciar-se de la Unió Europea i que encara manté un plet de dimensions considerables amb els seus exsocis. I encara més amb els ciutadans europeus que, confiats, hi van anar a viure.
Potser per açò la premsa s’ha estimat més dir que la filla gran del rei –l’hereva borbònica- se n’ha anat a Gal·les, que sembla una altra cosa. Però que en realitat és una de les quatre nacions que conformen el Regne Unit, com Escòcia o Anglaterra. I que té parlament i llengua pròpia, el gal·lès. A Gal·les el moviment de separació no té tanta volada com a Escòcia, però també existeix.
I és que les paraules sempre es trien amb alguna intenció. Aplicat al nostre cas, seria com dir que ha anat a estudiar a Catalunya o a Euskadi per evitar la paraula «Espanya». Clar que altres vegades se trien en sentit invers. Aquesta nova vacuna contra la covid-19 que s’està experimentant a Barcelona encara no he llegit aumon que sigui «catalana», per més que ho és.
Les fotos del rei i família a l’aeroport de Madrid, amb adéus i besades a la filla, són també una imatge ben inquietant. Tothom hauria de saber, si és que no ho sap, que els aeroports tenen sala VIP especial per a les primeres autoritats i que disposen de cotxes propis per al trasllat directe a l’avió. I tothom sap, açò sí, que la princesa viatjarà envoltada de guardaespatles.
Potser el gabinet de premsa de la casa reial va entendre que els súbdits de la monarquia espanyola trobaríem molt simpàtica la imatge de pares i filla que se separen de la manera que ho fem la comunitat dels mortals. Però aquesta «senzillesa» no deixa de contrastar amb el destí de l’al·lota, que és un estat en conflicte amb la Unió Europea i una escola que més elitista no ho pot ser.
La monarquia espanyola té un problema d’origen tan gros com el pecat original de la Bíblia. I és que va ser reinstaurada sense que ningú no la triàs, tret del dictador del cop d’estat de 1936. I que per paga la van ‘colar’ com si res amb la Constitució, en un referèndum que no donava cap altra opció.
Si no n’hi havia prou, la trajectòria que ha seguit en els seus trenta-nou primers anys, a dia d’avui grinyola. No és estrany que no ens hagin mostrat fotos de l’actual rei fent adéus i besades a son pare, quan va partit cap als Emirats Àrabs. El gabinet de premsa no les devia aconsellar...
Cada dia arriben noves informacions que impliquen el rei Joan Carles amb comptes bancaris ocults i comissions fins i tot per la venda d’armes a països on no es respecta cap dret. I per més que tot allò que es diu s’hauria de demostrar, és inquietant que els partits que tallen el bacallà a Espanya s’hagin negat, una altra vegada –i van tres--, a obrir una investigació parlamentària.
Tampoc la Justícia no sembla massa interessada pel tema. Tot i que rallar de justícia en aquest país tan poc fiable és complicat. Més quan ja fa 1.000 dies –el «’cumple’ va ser dilluns- que s’hauria d’haver renovat el seu màxim òrgan de decisió, si és que hem de fer cas d’aquesta Constitució que tan prest t’envelen pels morros com la deixen d’aplicar.
No és estrany idò que, dins la Unió Europea, els ciutadans d’Espanya siguin els que més poc es refien de la justícia. Ja és prou escandalós que la tria d’uns membres que haurien de ser independents depengui d’un acord entre els partits majoritaris. Però encara ho és més que el PP –ara que ja no té majoria parlamentària- porti 1.000 dies dificultant aquesta renovació.
Si no ho sabíem prou, la singularitat de la justícia espanyola s’ha posat de manifest aquest darrers anys amb la manera com ha tractat els líders polítics i socials elegits a Catalunya. I després de repetits fracassos per extradir els qui són a l’exili i de no respectar el mandat dels tribunals d’abast europeu, ara ha engaltat un nou present.
Perquè dimecres passat la justícia escocesa va arxivar de forma definitiva el procés d’extradició a Espanya de l’eurodiputada Clara Ponsatí. Casualitats de la vida. Precisament al Regne Unit, on ha anat a estudiar la filla gran del rei.
