Sa història de Menorca compta amb dos episodis negres protagonitzats per ses maleïdes esquadres des pirates de s’Imperi Otomà. Es més conegut és s’assalt turc des 9 de juriol de 1558 a Ciutadella, conegut popularment com s’Any de sa Desgràcia, que ha estat es més estudiat per ets historiadors i investigadors que mos han donat llum sobre lo ocorregut a sa capital menorquina fa 463 anys. Un desastre que va resultar amb més de 4.500 menorquins esclavitzats i deportats a Constantinoble, a més de sa nostra Menorca pràcticament despoblada, fins es punt que el rei Felip II s’arribà a plantetjar s’abandonament de s’illa i que nomès hi quedàs un contingent militar. Per sort, es jurats de sa Universitat General de Menorca s’hi van oposar amb totes ses seues forces. En canvi, sa majoria de menorquins desconeixen s’assalt turc que va patir sa vila de Mahó només 23 anys abans de s’Any de sa Desgràcia.

Dia 4 de setembre de 1535, sa vila de Mahó va patir sa ràtzia més cruenta i sanguinària de sa seua història. Conten ses cròniques que es pirata Barbarossa, almirant de sa flota de s’Imperi Turc de Solimà I, va enganar ses autoritats insulars entrant en es port de Mahó amb s’estendard reial fent-los creure que es tractaven de ses naus del rei Carlos I d’Espanya. Dos monjos franciscans que havien sortit a rebre’ls van ser es primers en donar s’avís que qui venia no eren espanyols sinó es turcs, a fi que es mahonesos es preparassin per defensar-se. Mahó comptava llavonses amb 1.500 habitants, des quals pocs més de 300 estaven capacitats per emprar una arma. Es jurats de Mahó van demanar auxil·li a Ciutadella, on residia es Governador de Menorca, qui ràpidament va partir cap a Mahó reclutant un exèrcit de quasi 500 homos de Ciutadella i també des Mercadal i Alaior. Van lluitar heroicament contra es 2.500 turcs que els esperaven a llevant, molt superiors en nombre i recursos per sa guerra. Finalment, després de tortures, violacions, saquetjos i incendis, entre 600 i 800 mahonesos van ser fets presoners, a part des menorquins qui van morir defensant s’illa durant sa nit més horrible que s’ha viscut mai a Mahó.

¿Van ser es mahonesos traicionats per ses autoritats aquell fatídic 4 de setembre de 1535? ¿És cert que es jurats de Mahó, amagats a Binimaimut, van entregar ses claus de sa ciutat a Barbarossa a canvi de salvar-se ells i ses seues famílies? Hi ha historiadors qui ho senyalen, i d’altres mantenen lo contrari. S’Ajuntament de Mahó hauria d’impulsar una investigació històrica per esclarir es fets de s’assalt turc de 1535, així com un homenatge institucional en honor des centenars de menorquins víctimes de sa violència otomana.

Arrel d’una iniciativa ciutadana, aquest diumenge, 5 de setembre a les 20.30h, es rector de s’església de Santa Maria de Mahó, Joan Miquel Sastre, oficiarà sa missa dominical amb un especial record per ses víctimes menorquines d’aquell terrible assalt turc de fa 486 anys. Si es representants de s’Ajuntament de Mahó no tenen sa dignitat de retre homenatge a es menorquins que fa cinc segles van morir i van ser esclavitzats per defensar ca nostra, haurem de ser es propis ciutadans qui els recordem. Mos veim diumenge a s’església de Santa Maria de Mahó.