Ep! Que ja ha arribat setembre i toca embolicar la cosa una mica més, si no hi estava prou. Al president Sánchez els nans li creixen. No se sap si en una estratègia orquestrada pel PP i companys de files o dins la teranyina que ell mateix s’ha anat teixint.
Ara bé, de la pandèmia que arrossegam encara, les llistes de morts ara provoquen una total indiferència. Les notícies grosses que genera són en canvi les estúpides festes alcohòliques d’un sector de la joventut. Que potser s’esbrava de forma tan immadura perquè no té cap futur a la vista.
Si durant mesos els informatius obrien amb el nombre d’UCI ocupades per la covid, ara ho fan amb l’evolució del preu de la llum, que s’ha convertit en el malson diari de les famílies. I de les empreses, que així encara són més poc competitives a l’hora exportar. Espanya era el cinquè país d’Europa amb l’electricitat més cara. Ara ja no ho sé...
Però qui no dorm per culpa del preu de la llum, és el govern. Que ho viu com una nova epidèmia contra la seva credibilitat i que no s’atreveix a aplicar cap vacuna per por que li tombi el poder judicial. Que sembla que és qui mana ara a Espanya. Tants anys i tants de sacrificis per recuperar la democràcia i acabar així!
Per cert que el senyor Lesmes, que ja fa mil dies i uns quants més que té el mandat caducat –Constitució en mà-, ha tornat a inaugurar l’Any Judicial. Poca broma, és el president del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem.
I a la inauguració s’ha retratat amb el rei. Que es veia molt tranquil, perquè del discurs del senyor Lerma no ha sortit ni una sola menció sobre l’anòmala situació de son reial pare. I açò que s’ha esplaiat rallant d’independència judicial i de democràcia...
En canvi qui segurament ha alçat les orelles és el president Sánchez. Perquè el senyor Lesmes sí que ha rallat dels seus recents indults parcials als presos polítics catalans i els ha criticat a consciència. La justícia posada a fer política no deu tenir límits. Per paga, és el senyor Lesmes qui haurà de resoldre el recurs contra aquests mateixos indults, promogut pel trio, PP, Ciudadanos i Vox.
Alguna contradicció hi deu haver entre aquesta actitud i les paraules del papa de Roma, entrevistat a la COPE. A una pregunta pensada perquè beneís la «unitat nacional», l’homo ha respost il·luminant la foscor. «La unitat nacional és una expressió fascinant –ha dit-- , però mai es valorarà sense la reconciliació bàsica dels pobles». «Jo no sé si Espanya està totalment reconciliada amb la seva pròpia història, sobretot la història del segle passat», ha afegit.
I és que el tema de Catalunya, com més es vol amagar més esclata arreu. El senyor Borrell, que va ser ministre i ara representa la diplomàcia europea, s’ha tornat a fotre de morros amb la diplomàcia russa. Reclamava la llibertat dels opositors de Putin i li han recordat que a un país de la Unió Europea que es diu Espanya hi ha presos i exiliats polítics. No es pot anar pel món predicant allò que no fas...
Però el tema rus dona encara més de si. Inoblidable aquella història de la senyora Cospedal quan era ministra de Defensa. Es va empassar i va atendre personalment a dos humoristes russos que li asseguraven que el president Puigdemont era un agent rus i que tenia de malnom Cipollino...
Idò l’Espanya negra de l’inspector Torrente sembla que continua més viva que als cinemes, amb les noves acusacions d’implicació russa en el procés català. La nova història de l’or de Moscou sense cap prova documental que l’acrediti.
O potser és una manera de complicar encara més la taula de diàleg que ha de reunir la setmana vinent el govern espanyol i el català, a Barcelona, per començar a resoldre «la qüestió catalana». Un compromís del senyor Sánchez a canvi dels vots d’ERC per ser president. I que si al PSOE li provoca picor, als dos altres socis del govern català els fa badallar de tan escèptics com són.
Sort que encara hi ha qui té sentit de l’humor i ens distreu amb la seva alegria de les preocupacions. La senyora Ayuso presumint de la supressió d’impostos a Madrid, quan és sabut que allà no fan falta: sempre han cobrat de tothom, concentren la majoria dels rics –i riques- d’Espanya i disposen de 150.000 funcionaris de l’Estat amb contracte indefinit.
Ara que per gràcia, la del dirigent de Vox que soluciona la despoblació de mitja península, precisament la que circumda Madrid, promovent la caça. Conills i perdius, i potser qualque elefant, en sintonia amb el seu ideari monàrquic.
I del bisbe de Solsona, no en direm res.
