La pandèmia s’ha convertit en un punt d’inflexió en la forma que teníem fins ara d’entendre molts sectors, ja que, en aquests temps més que mai, el teletreball, les xarxes i la societat digital han transformat la nostra vida i s’han convertit en canals que han augmentat el seu ús de manera sobtada, tant a casa com a l’escola. Ja hi ha un abans i un després del confinament.
Ara fa un any, els centres ens van demostrar que eren capaços d’abordar amb èxit qüestions complexes i valors que, molts cops, van a contracorrent. I avui, iniciem un nou curs escolar amb normalitat, amb més presencialitat, i els alumnes vacunats -un alt percentatge a les Illes en comparació amb la resta del país- es podran estalviar la quarantena per contactes estrets. El virus seguirà sent-hi present, i caldrà que tothom sigui responsable i col·labori que el seu impacte en l’educació sigui el mínim possible.
A les classes lis pertoca transmetre coneixements, però la pandèmia ha posat en alça la seva personalitat i el valor afectiu de les seves parets: identitat col·lectiva, valors comuns, respecte per la diversitat. No hi ha cap d’altre espai que faci més feina per assolir la cohesió social.
M’agraden els preparatius, els nervis que generen, els retrobaments, perquè n’estic convençuda que l’educació a distància pot ser positiva, però la presencial és insubstituïble.
El col·lectiu de professionals vos espera amb els braços oberts.
