Aquests dies de visita a Catalunya només sentia rallar a tothom de la taula i del bisbe. De la taula en el sentit que estàvem davant d’un diàleg amb un ordre del dia impossible de conciliar perquè les peticions eren completament oposades. D’entrada perquè les demandes dels interlocutors estaven situades als antípodes, els uns amb l’autodeterminació, els altres oferint inversions en infraestructures.
El que celebràvem tots és que com a mínim existís aquest punt de partida, necessari per desencallar la qüestió i rebaixar una tensió que no és bona per ningú. L’altre protagonista indiscutible de les tertúlies era el bisbe de Solsona, Xavier Novell i la seva renúncia per anar a viure amb una psicòloga i escriptora de novel·les de contingut eròtic i satànic.
Aquest tema donava per sucar-hi pa a cada conversa perquè s’hi barrejava el safareig rosa d’un noi vestit de porpra, que s’havia convertit en el prelat més jove de la Diòcesi en arribar al càrrec, però que s’havia caracteritzat per situar-se sempre a l’extrem del conservadorisme eclesiàstic i a sobre, fer-ne sempre bandera com a model a seguir. El més pur de tots havia decidit combregar amb el que no predicava i d’aquí el boom servit en safata a cada programa de televisió. Sembla mentida que al segle XXI qüestions com aquestes escandalitzin tant i per altra banda, que se li estigui posant tant el focus mediàtic al damunt, per mi excessiu.
Com deien en to de broma, el millor que hagués pogut fer aquest jove de càrrec emèrit era marxar també cap a Emirats Àrabs amb l’altre emèrit en comptes de quedar-se a viure a Manresa, el cor de Catalunya. Allà les penes potser li serien més fàcils de passar.
