La meva amiga em va traslladar als anys 80-90. Llavors, a la redacció d’UH-Menorca -quan cobríem successos- fèiem servir un codi d’alerta, i no informàvem les notícies dels suïcidis. Des dels cossos de seguretat se’ns deia que rallar-ne podia augmentar la probabilitat de que més persones intentessin treure’s la vida. Avui, crec que alguns mites provoquen que creixi l’estigma cap a les persones que passen per una situació complicada. El titular és que una persona se suïcida cada quatre dies a les Balears, i que la societat viu inconscient davant aquesta xifra.
A la conversa, també repassem les dificultats existents als centres educatius, on les aules reconeixen un augment dels problemes de salut mental. Els més freqüents entre els infantils són el TDAH, els trastorns de l’espectre autista, i els trastorns de conducta, també de l’alimentària. I tot açò, vinculat a la gestió correcta de les emocions de tots i cadascun dels agents que hi participen. I se n’ha de xerrar, precisament, per no lligar-ho a casos de violència, d’aïllament o rebuig.
Es fa imprescindible rompre mites i estereotips sobre la salut mental, i rallar-ne fins a la sacietat. Cal conèixer testimonis, intercanviar experiències, compartir la recuperació, i normalitzar-ho aportant informació d’interès com telèfons d’atenció o recursos.
El fil de la depressió, de la salut mental, és més feble del què ens pensem, i la comunicació pot ser el factor bàsic de la seva prevenció.
