Fets quotidians

Precarietat laboral

|

Valorar:

Les perruqueres són un dels grans actius del món moral; allà on hi posen la filosofia no hi ha revista del cor o xafarderia -antigament habitual- que ho guanyi. Repassen l’actualitat: dels informatius, les xarxes socials i també la quotidiana. Des de ben joveneta, he disposat d’una perruquera inigualable, lluitadora en drets i valors, que no funciona per les corrents habituals, que no es mou com les dunes al vent. D’aquelles que per damunt dels guanys, defensa un salari digne, una jornada laboral respectable i unes condicions de seguretat i prevenció per a les persones assalariades. M’ho acompanya de consells pel cabell, i ho guarneix amb tovalloles suaus, música relaxant i espelmes

I d’açò rallem, de clientes dedicades al sector turístic que s’han vist immerses en horaris i jornades inacabables, fent feina de dilluns a diumenge. D’altres, contractades per mitja jornada, i cobrant la resta en negre, i sentència que encara no ens hem recuperat de la crisi econòmica i que la pandèmia ens ha ensenyat que qui l’esquiva amb major èxit són els països que tenen un estat de benestar fort, i més indústria.

Ara que estem optimistes, que hem fet calaix el juliol i agost, que podem acudir a congressos i participar de fires, podríem repassar la pandèmia de la precarietat laboral. No concorda la relativa alegria dels visitants de l’estiu amb la butxaca del ciutadà de peu.

La meva perruquera gaudeix d’una veritat que quan es jubili enyoraré.