Fa uns dies, en Pep Mir, periodista d’aquesta casa, publicava un article d’opinió sota el títol «Amb els padrons inflats», i destacava una dada que ens ha de fer pensar més enllà de la conjuntura actual: 107.000 balears censats i il·localitzables pel dispositiu de salut. La raó és senzillament que no viuen aquí. D’aquests, la proporció que correspondria a Menorca serien 10.700 persones, absents de la nostra illa, però que figuren al nostre cens i, per tant, es poden beneficiar dels descomptes de resident que tots els que habitem, treballem i cotitzem fiscalment en aquesta terra tenim.
A aquest punt volia arribar, precisament. Ha d’estar el descompte de resident lligat únicament al padró i que, per tant, persones que hi estan censades i tenen un domicili, encara que no hi visquin de forma habitual, se’n puguin beneficiar? O bé el sistema hauria de ser diferent i el descompte per viatjar hauria d’anar lligat al fet de fer la declaració de renda al territori on resideixes, veritablement? Sembla, a priori, que l’aplicació d’aquests tipus d’ajut per compensar la insularitat i el cost molt més elevat que té el fet de viure separats del continent hauria de beneficiar els que realment fem vida a Balears. I sembla també que els mecanismes per regular-ho estan a l’abast de les administracions competents, si els objectius són clars i diàfans.
Potser comença a ser hora d’aplicar la interconnexió en xarxa dels diferents organismes administratius (ara que vivim de ple a l’era digital) per equilibrar allò que uns precisen i uns altres aprofiten, i buidar de falses necessitats allò que paguem amb els doblers de tots. I de passada, aclarim exactament quanta gent resident de veritat ens falta per vacunar, no?
