Pep Mir15/10/21 22:39
TW

Un biòleg advertia fa poc que les aranyes i els insectes desapareixen de forma alarmant. Algun humà insensible se'n deu alegrar, perquè amb els insectes tenim una relació rara. Són petits i, gairebé tots, inofensius, però ens fan nosa, fàstic, en casos extrems, pànic. I no tenim dubtes morals a l'hora d'assassinar-los. Fins i tot venen al supermercat armes químiques per exterminar tribus senceres. Altres animals mereixen millor tracte i protecció. Que el biòleg asseguri que l'extinció dels minúsculs invertebrats no té res a veure amb la granerada letal a la fugissera panera intrusa, ni amb la sabatada violenta a l'aranya que terroritza el fillet, és un consol ètic per als botxins domèstics. La culpa és aliena (pesticides, desforestació...), és d'ells, com solíem dir als anys 80 quan la tele fallava.

Noticias relacionadas
Pep Mir

Producte local a bon preu

Más noticias relacionadas

Tenir a mà un culpable estructural, superior, mundial, invisible, d'un problema és un pretext boníssim per eludir la responsabilitat individual, el deure cívic, i exculpar-nos moralment de la part que ens correspon de la solució. Si existeix aquest culpable superior, perquè existeix sovint, feina feta. Si no, s'inventa. Amb la covid ho hem vist clar. Però n'hi ha més. Si apliquen higièniques i positives limitacions a l'ús del cotxe a Maó, ens rebel·lam des de la llibertat sedentarista i culpam de la contaminació a les elèctriques i altres poders. Si evitam pagar impostos amb un off shore casolà, ens excusam amb la corrupció i les despeses ornamentals a l'administració. Si ens fa vessa deixar plàstics i cartó separats a la porta, exclamam que un amic ens ha dit que a Milà ho tornen a mesclar tot. Si el nostre fill ha sortit un senyor bandarra, és que a l'escola no sé què, quadrilla de catalanistes.Si ens abstenim a les urnes, que votar no serveix per a res, tots són iguals.

Així els menfotistes tenen el lot sencer: individualistes, egoistes, còmodes, amb consciència immaculada i, de retruc, els més espavilats. I que ningú es faci ara el santet. Jo ara aniquil una mica més tranquil les mosques que me volen fastidiar la becadeta.