Avui no sabem com es pagaran els 22 milions d’euros que fan falta per acabar les obres de la carretera més famosa del món, la nostra Me-1. Tothom diu que els doblers hi són i que l’obra està garantida, la presidenta Francina Armengol la primera, però el que sabem segur és que el Ministeri de Transports ha cancel·lat els convenis signats amb els consells insulars. Tal vegada els doblers estan amagats entre els 110 milions (440 en quatre anys) que transferirà l’Estat pel factor d’insularitat (REB)? No ho sabem. És possible que es negociï un nou conveni entre el Govern i el Ministeri? Ningú ho assegura.
Quin patir amb aquesta carretera! El primer conveni es remunta a abril de 1997, amb 2.700 milions de pessetes per Menorca (16,2 milions d’euros). El març de 2006 s’anuncia un acord perquè cada consell signi el seu propi conveni, amb 68,8 milions per Menorca. Tardaria fins el setembre de 2007 a signar-se. Coses de la política. En 7 anys s’havien d’executar les obres. No es va complir. Es va aconseguir una pròrroga fins els 2019. Tampoc ha servit. I de paraula es va negociar una addenda fins el 2023, que el Consell de Ministres mai ha ratificat.
És a dir, avui tenim un conveni vençut i un Govern de l’Estat que l’ha cancel·lat, amb el compromís que ho negociarà amb el Govern de Balears.
Crec que es poden treure algunes conclusions. Amb la situació actual, el Consell té una responsabilitat evident per la suspensió de les obres i l’incompliment dels terminis. El Consell ha deixat de ser interlocutor de Madrid, un menyspreu cap a la nostra primera institució. I no ens han d’enganar amb els nombres. Madrid ha millorat el finançament de Balears amb el REB, però no pot donar amb una mà el que, en part, ens treu amb l’altra.
Susana Mora vol recuperar el conveni. Veurem la capacitat que té el Consell de Menorca per aconseguir-ho.
