Un vinet, picada de màgics records, l’art senzill de la companyia i la conversa, veient volar les fulles que et traslladen a un benestar sense comparances, el temps sense rellotges. Són com un cel de tardor, aquell rogent envoltat de pura noblesa que fa despertar els estels de la franquesa i l’avinença. Fa molt bon estar en aquest col·loqui, un sopar entre amics i amigues.
No rallem de la reforma laboral, ni dels pressupostos. Ni tampoc de la sentència d’en Matas, que el Tribunal Suprem acaba de condemnar pel delicte de tràfic d’influències i d’inducció de prevaricació continuada i frau a l’administració. I què ens importa la batalla entre l’Ayuso i l’Almeida? L’augment de l’atur ens posa en perill i la puja de l’IPC, la llum, el combustible... ens espanta. No en fem menció. De l’actualitat, només referim el volcà i la solidaritat amb La Palma.
Ens nodrim del cap de setmana que ens ha deixat la cultura illenca, amb «El Barbero de Sevilla» commemorant el 50è aniversari de l’Associació dels Amics de s’Òpera de Maó. O el Menorca Doc Fest, Festival de cinema i fotografia documental, i l’extraordinària estrena local de «Pedra Pàtria».
I repartim demà, amb l’Elefant de Colors de l’OCIM al Principal. El concert de tardor de la Capella Davídica. El Jazz a l’Orfeó o el Som 3 a Sant Lluís. Novembre, mes del festival de música antiga, de la setmana del llibre en català.
A Menorca tenim una xarxa cultural de primer nivell. Tenim talent.
