La Cop26

Les conferències climàtiques internacionals acostumen a tenir arrencada de cavall però    arribada d’ase. La COP26, considerada com crucial pel fet que havia de validar els Acords de París de 2015 en una mena de termòmetre per avaluar la seva eficàcia i fer-los més ambiciosos, de    moment no és una excepció i per això, són molts els escèptics davant la celebració d’aquest tipus de cimeres perquè no només les consideren inútils sinó fins i tot, nefastes per les fortes emissions de gasos d’efecte hivernacle que generen. Demà es clausura la trobada de Glasgow però d’entrada, quant Co2 s’ha emès pel desplaçament en avió dels caps d’Estat amb els seus equips de seguretat, col·laboradors, organismes internacionals, lobbistes de multinacionals i els milers de periodistes? Si volen saber-ho, és tant fàcil com emprar la calculadora que ofereix la pàgina web de MyClimate.org per adonar-se que només el trajecte d’anada i tornada del president del Govern des de Madrid fins a Glasgow, amb una estimació de 15 persones de comitiva, haurà suposat 9 tones i mitja de Co2. Per cert, un vol d’anada i tornada de Menorca a Palma de dues persones suposa 0,395 tones, quan es considera que el màxim que hauria d’emetre una sola persona en un any amb l’objectiu d’aturar el canvi climàtic són 0,600 tones de Co2. Sincerament, reduir dràsticament l’impacte del carboni a les nostres societats necessitarà com a mínim d’un miracle i sobretot, del compromís de tots els Estats, en especial dels més contaminants. No cal perdre de vista que aquesta 26ena edició ha vingut precedida de 25 anteriors, que venen celebrant-se des de l’any 1995 i lluny de resoldre la qüestió, cada dia que passa estem pitjor en una mena de procés molt laboriós però sobretot frustrant i alhora desesperant.