Pot semblar estrany que no escrigui de l’actualitat, però aquests dies estic empatxada de notícies i de gemecs. L’algoritme del facebook em diu «tens 51 anys, i les ulleres que necessites són aquí», dirigint-me a una òptica de la ciutat. Minuts més tard, llegeixo que enguany han perdut la vida 31 persones arreu del món fent-se un selfie. Açò significa que cada 13 dies ha mort qualcú cercant un «m’agrada» amb una foto impactant. Hem perdut el nord!
A la maduresa, deixem d’explorar el moment perfecte i la tècnica perfecta, senzillament abracem aquelles coses que ens fan sentir bé. Prioritzem una bona companyia i una bona conversa. I que siguin autèntiques, perquè les relacions sanes regalen salut. Ens mirem els problemes amb certa perspectiva, rebaixant els nivells d’ansietat i d’estrès.
Anem pel camí de la vida respectant els punts de vista diferents, i tampoc ens condicionen les nostres opinions. Les hem conformat amb estudis i la saviesa de l’experiència. Ja no ens cal l’aprovació de tothom.
Al teu voltant, les amistats van rallant de colesterol, de diabetis, d’alteracions de les tiroides o de la pressió arterial, coses de l’edat.
Aquests dies de pluja interminable donen per pensar: que ningú de nosaltres té la vida comprada, que l’únic que tenim segur és l’ara, i que en algun moment marxarem. Al final, només ens endurem tot allò que haguem viscut per nosaltres mateixos i la valisa de ningú més.
Gaudim-la, respirem la vida.
