Som molt santjoaner, però hi ha una cara de sant Joan que em resulta especialment molesta. És la queixa per la queixa, el lament improductiu, que té arrels en la ideologia conservadora, durant moltes dècades hegemònica. Estudiats els papers i les hemeroteques de Ciutadella relatius a les festivitats santjoaneres, des del segle XIX cap aquí, hom comprova que sempre han anat embolcallades per la idea que els temps passats eren millors i que present i futur són la corrupció absoluta dels bons costums. No hi ha festa a Ciutadella sense lament dramàtic. Afortunadament, en plena celebració, l’alegria i la bulla omplen els carrers de ponent i tothom oblida les lamentacions, eixorques com les promeses d’en Rafel de Foc i Fum.
Quan hom hereta, passa per la notaria i, acceptada l’herència, fa els canvis que considera oportuns en els bens. En l’operació, en conseqüència, hi ha consciència d’un passat i d’unes necessitats presents i futures (figues d’un altre paner, són si l’hereu o hereus malbaraten o aprofiten els llegats dels difunts). I mal que pesi a molts que hereten autèntiques males herències, morts, la vida és així i no hi ha volta de fulla. Les festes de sant Joan des del moment que són un patrimoni, immaterial, però tanmateix patrimoni, haurien de ser tractades amb la mateixa dosi de pragmatisme i fredor per cada generació de ciutadellencs. Necessiten passar per la notaria i de fet, en algun moment històric, hi van passar perquè van ser notaris els qui van redactar els seus protocols, i és l’Administració pública, és a dir, la democràtica, el qui ho hauria de fer i no mirar cap a una altra banda, entre altres coses perquè com manifestació pública que és i davant qualsevol desgràcia que passi, el poder judicial acusarà l’executiu de deixadesa de funcions i llavors, davant els jutges, no valdran lamentacions sentimentals ni excuses, com les de dir que com que són de l’època medieval no es poden tocar (quan, amb la història a la mà, han donat mil voltes al llarg del temps, com ho ha fet també la societat mateixa de Ciutadella).
Amb tot allò públic, no val mirar cap una altra banda. I encara que sigui cert que amb la tradició no hi ha un tall, no hi ha una defunció, que permet fer un recompte d’una manera clara i neta, sí és competència del poder públic tenir els ulls ben oberts, veure d’on venim, què hi ha, cap on anem i analitzar què s’ha de fer perquè les celebracions es facin a gust de la majoria, tot respectant també les minories, perquè mil maneres hi ha de viure les festes i totes mereixen respecte i estima.
TOTA AQUESTA REFLEXIÓ ve al cas per la negativa del PP, el PSOE i Unides Podem a la proposta del diputat de Més per Menorca Josep Castells en seu parlamentària d’estudiar les eines per limitar l’entrada de gent per Sant Joan. Castells no va entrar a exigir mesures concretes limitadores sinó només va demanar que el Govern balear, davant el fet que les festes són un fenomen que afecta l’ordre públic, estudiï les normatives espanyoles i europees per veure què es pot fer. Només demanava veure el mort a la cara i passar per la notaria!
Que el PP no estigui per estudiar cap limitació, no m’estranya. És el conservadorisme de sempre, molt santjoaner, dels plors per la corrupció de costums, el lament infructuós, per una banda, mentre que per una altra deixa que es faci amb sant Joan tot el negoci que es pugui. Hipocresia pura i dura, regada amb molt de gin per no veure ni el mort, ni la incoherència, ni l’haver de gastar cèntims amb notaries.
Del PSOE, ja m’estranya més, però només un poc més, perquè el seu cor socialdemòcrata cada vegada és més petit, mentre els seus fetges neoliberals són cada vegada més grossos. Pel negoci neoliberal no hi ha singularitats, ni comerços de proximitat, ni festes locals, només una superfície plana, com un prestatge de Mercadona, de consum. Pel negoci tant li és sant Joan com una festa a Honolulú. També veuen cars els notaris.
Molt més sorprès em deixa Unides Podem de Balears. Només es fa explicadora la seva negativa, per la desconfiança que té a tot allò que fa olor a «nacional» a «particular». També confonen cosmopolitisme amb internacionalisme. Els forasters que van de «guais» per Ciutadella, sense atendre els costums de la població, no són aliats per iniciatives polítiques d’esquerres sinó mers consumidors, és a dir, purs agents del capital, cosmopolites, encara que venguin de Mallorca. El cosmopolitisme té un sediment colonial, el del senyor que es passeja pels països prescindint de les condicions de vida dels desfavorits i les cultures, en canvi, l’internacionalisme d’esquerres de tota la vida proclamava l’estima a les singularitats culturals dels treballadors de cada país, respectant les diferències, en una abraçada universal. Les destrosses que fa el capital només es pararan des de la iniciativa local, perquè sempre el mal es fa a punts concrets. Unides Podem no tan sols hauria de passar per la notaria pel que fa a Sant Joan sinó també pel seu propi llegat perquè em sembla que no saben ni d’on venen, on són ni on van.
Els ciutadellencs molt mala tela tenim en el teler amb un arc parlamentari que amb aquesta negativa suggereix que no hi ha res a fer, que només tenim dret a la queixa infructuosa, en definitiva que només ens mereixem la indefensió política. Però, si no estan disposats a passar per la notaria per un tema que prest serà com un mort deixat enmig d’un carrer, què hi fan els diputats en el Parlament Balear?
