Per agafar l’únic vol compatible amb la cita de Son Espases, t’has d’aixecar a les 5. Parteixes d’aquella manera, amb la mossegada ràpida i amb la taronja a mig esprémer. A l’aeroport salutacions, la coincidència de persones que van allà mateix és prou grossa.

El mal temps no facilita el trasllat. Et retrobes a l’edifici, al punt de la màquina on inclous el DNI o la tarja sanitària i t’expulsa el tiquet de la visita. I cal anar fent passadís i filtrar sales de lletres que fan referència a especialitats, fins arribar a la teva. Hi trobaràs un munt de cadires, una al costat de l’altra, ben ordenades. Algunes tenen una cinta aïllant que va des del respatller fins el seient per evitar que algú s’hi assegui, per allò de mantenir la distància pel coronavirus. I esperes, veient la vida dels d’altres passar.

Per fi el televisor et crida, i una auxiliar t’acompanya a la citació. El metge comenta els resultats d’una anàlisi, la medicació que has de prendre, la teràpia recomanada i la propera cita per d’aquí uns mesos. La reunió dura poc: ràpida, fàcil i eficaç. I tornaràs al taulell on et posaran el segell per després justificar el viatge i cobrar les dietes del desplaçament, ves a saber quan.

El Servei de Salut de les Illes necessita millorar l’abordatge del pacient crònic complex i del pacient crònic avançat, cap a un model d’atenció més coordinat entre les distintes especialitats afectades. Mentrestant, som peregrins d’hospitals.