La prova del cotó per a un negacionista de la covid-19 és que, entrant a l’UCI hagi de triar entre que porti el seu cas un internista que creu que les vacunes et protegeixen de la malaltia o un que pensa que no hi ha pandèmia i que vacunar-se és perillós.
És el que li ha passat al líder negacionista d’Itàlia, Lorenzo Damiano, que es va contagiar i que, en sortir de l’hospital, ha baratat d’opinió i demana que tothom es vacuni. És evident que si apostes amb la pròpia vida et mires les coses d’una manera diferent. El que vulguis per a tu ho has de reivindicar pels altres. La responsabilitat personal s’hauria de traduir en responsabilitat social.
És el que no va fer el negacionista Donald Trump, quan tres dies abans d’un debat amb Joe Biden es va contagiar i no ho va dir a ningú.
Jo no tenc ni idea del grau d’eficàcia de les vacunes. Només som periodista. N’hi ha molts que llegeixen quatre coses i es pensen que en saben més que no els epidemiòlegs de més prestigi. Alguns negacionistes citen ara a la prestigiosa revista mèdica «The Lancet» perquè el seu director, Richard Horton, va titular un article «La covid-19 no és una pandèmia». Es va fer córrer per les xarxes que la publicació negava l’existència de la covid, quan de fet, a continuació l’autor deia que no era una pandèmia perquè ho considera una «sindèmia», és a dir una pandèmia que afecta molts països, amb complicacions amb altres malalties i una factura social. La revista ha desmentit les interpretacions negacionistes. És sorprenent com alguns arriben a considerar científiques afirmacions, per exemple, de José Antonio Campoy, exdirector de la revista «Más allá» (de la ciència), que pot ser capaç de creure en els ovnis, però que nega l’existència del virus. Ara, fins i tot Vox explora els arguments negacionistes per pescar quatre vots.
La covid-19 no és una qüestió de fe. Al final es tracta de respondre a la pregunta: en qui puc confiar si estic a l’UCI infectat pel virus?
